Lo, de Ple

I una cosa no va lligada amb l'altra. Quantes de les persones que conec i que participen activament de la política i aquelles que, més o manco, hi estan interessades s'esglaiarien el proper 9 de març quan, a les 20 hores del vespre veiessin una participació de l'electorat del 80%? Quantes pensarien que hem tornat al temps de la transició democràtica? Quantes pensarien: "tan bé ho hem fet"? Doncs no és impossible. De fet, ara fa quatre anys quasi ho varem aconseguir. Justament una participació del 77,21% de l'electorat va exercir el seu dret davant les urnes.

Ja fa uns dies que s'ha engegat una nova iniciativa: PROJECTE 80% (www.80porciento.blogspot.com), una web on es fa un balanç de l'actual legislatura i de les passades, recordant els millors i pitjors moments dels últims temps, i el que és millor: engrescant la gent jove perquè exerceixi el seu vot el proper 9 de març, per tal d'arribar al 80% de participació. I no és una utopia. Donaríem, entre tots, una lliçó democràtica. Una lliçó, també, de responsabilitat. Perquè aquests quatre anys han significat una passa endavant decidida en diferents matèries, i sobre tot, en el benestar de les persones. Un benestar que s'ha vist augmentat amb la llei per la Igualtat efectiva entre homes i dones, la que permet el MATRIMONI entre parelles del mateix sexe i els permet formar una família, la llei de la dependència, i un llarg etcètera d'iniciatives legals que han permès un avanç en la societat espanyola, tornant a situar l'Estat al capdavant en moltes matèries.

Quatre anys amb Z de Zapatero, però també amb J de Joves, que ens hem vist beneficiats en moltes de les qüestions que realment ens preocupen, com la feina, els estudis, el sou o l'accés a un habitatge digne. Mesures que signifiquen passes cap a un millor país on viure, i que es veuran augmentades en la propera legislatura presidida per Zapatero.

Ara bé, no tot han estat flors i violes. Aquesta ha estat també una de les legislatures més dures. El govern s'ha trobat amb un PP que s'ha tancat amb bloc i s'ha oposat a totes les mesures i les iniciatives que ha emprès el govern. Fins i tot, recorrent lleis davant el tribunal constitucional perquè, segons ells, rompien Espanya, no significaven avanços socials o rompien la família "tradicional". El PP, acompanyats per un toc diví i animals de ploma estampats en teles preconstitucionals, han recorregut carrers i places reivindicant allò irreivindicable. Això sí, han aconseguit treure la pols a un vell conegut seu: el conservadorisme més ranci i radical, aquell resquici que encara perdura en les memòries d'aquells que van veure fundar Alianza Popular i que ara tenen els diumenges matí més ocupats que mai: missa i "manifa".

I pensar que quatre anys enrere ens deien "pancarteros"... doncs ara també n'hi ha, però amb la diferència que ara, els "pancarteros", vesteixen bé.

I això és, amics. Us convit a fer una volteta per la web del Projecte 80%, però no pel de Demagògia 100%, que els "cupos" estan plens i de moderats no en volen.