Lo, de Ple

Dies com avui, on la feina, els estudis i els moments lliures es mesclen amb la renou de la pluja que tot ho banya i dels trons que retronen, em fan recordar aquella nit del 15 de setembre, quan 9 valents i valentes ens vam atrevir a desafiar es pronòstics meteorològics i vam anar de vega a Na Solita. Vam xalar, vam cantar, vam riure... i també ho vam passar un poc malament!

Aquí venen els recordatoris...

Aquí els 9 valents, menys en Carlos, que feia la foto. I no, no malpenseu amb allò que duc en sa mà. Estavem preparant una xixa, que vé a ser com una catximba, i jo cremava la pedra que fa que funcioni. En Martí duu la prova irrefutable penjada al coll. Aquí ja s'intueix la gran infraestructura muntada per passar el vespre.

Cançons de matinada, per no agafar el son. Perquè ens entenguem, aquí encara ni plovia ni tronava. Com veis, l'obra encara estava intacta a la meva esquena. Ni una tela es movia. Res, un vespre plàcid de setembre on el mal temps només sortia en les prediccions.

 I aquí vos deix el testimoni d'allò que va succeïr sobre les 5 i mitja de la matinada, i que ens va tenir en tensió fins a les 7, quan va aturar de ploure, vam poder buidar la barca i vam poder tornar cap a Addaia.

Emperò així i tot del mal temps, va ser un bon vespre. Vam xalar. Tal vegada la tempesta ho va fer més especial. Gràcies Carla, Martí, Dani, Quelet, Víctor, Sole i Carlos; per aquell 15-S que sempre recordarem!