Lo, de Ple

Amb l'arribada d'Aznar al poder, l'ús del manual es va consolidar. A partir de llavors va ser usat pel PP allà on estava en l'oposició.

Cal que observem, però, que amb l'ús del manual els dos darrers anys de l'oposició a Felipe González es van consolidar dues idees en l'imaginari popular que, per la seva transcendència, mereixen un comentari més extens. La primera idea és: "Quan un polític és acusat de qualsevol cosa, ha de demostrar la seva innocència immediatament o dimitir". Aquest enunciat contravé un dels principis bàsics del nostre estat de dret, la presumpció d'innocència. La qüestió és forçar la dimissió immediata del polític acusat sota l'enunciat de les responsabilitats polítiques, els jutges ja esbrinaran més endavant si n'hi han de penals. L'aplicació intensiva del manual canvià la percepció d'aquest dret de tots els ciutadans i a més fa que sigui l'acusat el que hagi de demostrar la seva innocència, quan en el nostre estat de dret aquesta feina correspon a l'acusador. No pot haver-hi escapatòria per a l'acusat.Les responsabilitats polítiques es paguen al comptat i amb la màxima pena. No és necessària la concurrència de cap jutge.

La segona idea important és: "No hi ha cap límit per a atacar al govern, tot val". Va ser amb aquest enunciat que Aznar va incloure la crítica de la lluita antiterrorista en el menú diari de la seva actuació. Tot val, la divisió entre els demòcrates, les víctimes, la policia, el serveis secrets, etc. Malauradament tots recordam la destrossa que aquesta estratègia va significar en el si de la seguretat i la lluita antiterrorista.

Era important remarcar aquestes dues idees perquè entraran a formar part del manual i seran emprades amb insistència.

Sense ànim de ser exhaustiu, els principals mecanismes d'erosió del manual son:

- Parlar sempre en to ofensiu dels adversaris polítics, presentant-los com a persones sense moral que només ocupen el poder per a enriquir-se personalment i facilitar favors als seus.

- Criticar incansablement l'acció de govern presentant cada actuació com a contrària als interessos generals.

- No fer mai propostes clares en positiu. En qualsevol cas es faran propostes impossibles i de difícil execució.

- Crear un grup de corifeus mediàtics que des de diferents mitjans estiguin permanentment insultant i menyspreant les polítiques del govern i dels governants.

- Exigir la creació de tantes comissions d'investigació com sigui possible; una comissió d'investigació, amb independència dels seus objectius i resultats formals, és una font inesgotable de titulars negatius per al govern.

- Acusar els adversaris de qualsevol cosa. De fet, tot el que faci un adversari polític és susceptible de ser denunciat. Tan se val si és veritat o no. Com més processos judicials es puguin obrir, millor. Es tardaran anys en tancar-los.

- Encunyar si és possible un lema  a l'estil del "Váyase Sr. González". Aquest és un recurs directament agafat del màrqueting publicitari.

Seguint aquests preceptes, l'èxit està assegurat, només cal esmerar-se en la difusió i ser convincents.