Lo, de Ple

És difícil descriure les característiques del manual del PP, perquè no l'he vist. No obstant es pot deduir la seva existència quan constatam una manera d'actuar similar a d'altres anteriors i que obtén el mateix resultat. És semblant a això que diuen els astrònoms sobre els forats negres, que com que no els podem veure, hem de deduir la seva existència observant com es comporten els astres del seu entorn més immediat.

Així idò, m'he proposat descriure per aquest mètode el famós manual del PP, per a públic coneixement d'un dels manuals més exitosos per a arribar al poder, en l'actualitat. 

Comença per deixar clar que "l'oposició mai guanya unes eleccions, sinó que les perd el govern". D'aquesta premissa inicial se'n derivarà una altra no menys important: "tan se val el què faci de positiu l'oposició, si el govern no fa res negatiu". Finalment es fixa la missió principal del partit quan és a l'oposició: " la nostra feina a l'oposició és que la ciutadania percebi el govern com una cosa negativa, un perill per a la convivència i una amenaça per al futur".

Només amb l'existència d'aquestes premisses bàsiques, s'entén la política que ha fet a l'oposició el PP en els darrers 12 anys. Quan ha governat ha aplicat una variant d'aquesta estratègia que explicaré un altre dia si ve bé. 

Inicialment l'estratègia era senzilla, enlloc de perdre el temps fent propostes en positiu i  participant en els òrgans de representació institucionals. Els polítics del PP s'havien de dedicar a plantejar tots els temes de debat i parlar dels seus adversaris, de forma negativa i amb un llenguatge el més groller possible. Posteriorment el mètode es va anar  refinant i varen descobrir les possibilitats de la col·laboració d'alguns mitjans de comunicació i d'obrir comissions d'investigació, que encara que acabin bé i no es descubreixi res de nou, són un mal somni pels governants, siguin del partit que siguin. 

Finalment el perfeccionament total del manual el vàrem veure en acció en el decurs dels darrers anys del govern de Felipe González. No es tracta d'exculpar el que hi va haver de dolent. Crec que a aquestes altures tots els socialistes i ciutadans en general tenim clar i assumit que va haver-hi corrupció en els darrers anys del govern de González. Malauradament han hagut de passar molt d'anys per veure el resultat de totes les investigacions judicials que es van obrir, gairebé un cas cada dia. Avui podem dir que ni de bon tros tot el que es va dir va ser cert, i que moltes d'aquelles investigacions judicials varen acabar en ben poc. Però és clar que van servir a la causa. En realitat, què importa ara que es demostri la innocència d'algun dels encausats en aquells temps. La perversitat de l'efecte immediat és infinita. Amb aquestes pràctiques els polítics cauen com a mosques. I així va ser. Amb un PSOE destrossat, el PP, amb el Sr. Aznar al  front va guanyar les eleccions generals de l'any 1996. 

L'eficàcia del manual estava fora de tota discussió.