Lo, de Ple

Opá, no vamo pa' casa...

Per enèsima vegada consecutiva, la sel·lecció ha caigut a la fase final d'una gran competició. La passejada davant Ucrània, la remontada a Tunísia o el partit de tràmit contra Aràbia Saudí ens van fer il·lusionar davant un equip que aporta esperit de lluita i renovació. Però es veu que ni fent un canvi en la convocatòria, ni apostant per la joventut hem pogut superar la barrera dels quarts de final. És més, aquesta vegada ni hi hem arribat.

Això sí, hem arribat a la fase final, on només hi arriben els equips grans; però ens hem trobat amb qui ha estat el nostre botxí en les últimes grans cites futbolístiques, la sel·lecció francesa. Espanya, amb 24 anys de mitja, França amb 29 anys de mitja. Com va dir Jorge Valdano: "una sel·lecció jove no pot guanyar un mundial, això està reservat als equips veterans, que han jugat vàries competicions junts" (ell ho va dir en argentí, per suposat...). I té tota la raó. Quantes vegades es va repetir que la sel·lecció espanyola jubilaria a Zidane? Quantes vegades es va dir que la sel·lecció francesa ja no tenia el mateix nivell que en altres competicions?? Doncs aquí teniu la resposta: la veterania ens ha guanyat la partida. Esperem que, de cara al futur, jubilem als jugadors que ja no haurien d'haver acudit al mundial, i tothom sap a quí em refereixo; i tinguem un equip amb veterania, perquè de qualitat individual en tenim, i molta. Això sí, NINGÚ és imprescindible.

I ara què?? Doncs personalment, a animar a Argentina!! jejeje...