Lo, de Ple

Idò sí, l'any passat en aquestes dates tots cantàvem a cor allò de: "Estem a l'ACB!!!", degut al més que merescut ascens a l'èlit del bàsquet espanyol del Llanera Menorca, o el que ès el mateix, del Menorca Bàsquet. I ès que després de tants i tants d'anys d'intentar-ho i quedar amb la mel als llavis ho vam aconseguir. El somni més valent i més agosarat dels menorquins i menorquines (i també de la resta de les Illes, però amb manco il·lusió) es va fer realitat. Fins el mes de setembre, quan vam estrenar el Pavelló Menorca no ens ho podíem creure... fins que no vam assistir al primer partit de l'ACB no ens vam posar en la pell del que realment som: aficionats d'un gran equip, que per mèrits propis ha posat el seu nom, en lletres majúscules, entre els millors equips del bàsquet espanyol. Així ès, i així ho volem seguir essent. Però per això fan falta dues coses: guayar al Leche Río Breogán (matemàticament descendit) i algú més, que vindrien a ser el Tau Vitòria (recordem aquella gran victòria a casa) o al Ricoh Manresa, que vé al Pavelló Menorca la darrera jornada. Són tres partits, dels quals n'hem de guanyar 2 per quedar-nos, com a mínim, un any més a l'ACB. No és impossible, i de fet no hi ha res que ho sigui, però ningú ha dit que sigui fàcil. El primer passa obligatòriament a ser la victòria a Breogán aquest diumenge. Si aquí fallam ja serà molt complicat. Però així com sempre vam tenir l'esperança de pujar a la millor lliga europea, també hem de tenir-la en quedar-nos un any més. Perquè no? Per agosarats nosaltres!! Clar que sí... Així que provaria la mateixa fòrmula que l'any passat, que no passa per més que una simple frase: VOLEM QUEDAR A L'ACB!!! Un nou crit per una afició que, a cada partit, va creixent; i també per totes aquelles persones que van pensar que el Pavelló Menorca seria una obra faraònica impossible d'omplir cada dues setmanes. Doncs sí, ho hem fet. Plè absolut cada jornada a casa. Imposssible?? En aquesta vida no hi ha res impossible...