Lo, de Ple

Atenent a últims comentaris als meus escrits, hauré de canviar els horaris d'aquest bloc. A partir d'ara l'aniré actualitzant de les 3 a les 6 de la matinada, perquè hi ha persones que fins i tot es fixen amb l'hora de postejament dels articles, per després tirar-me en cara que estic postejant articles en hores de feina. Això sí, sense cap raó.

I és que sembla mentida que encara hi hagi persones que no sabin distingir una cosa de l'altra, i es pensen que mantenir aquest bloc és part de la meva feina. Per evitar més confusions, he procedit a retirar l'article en qüestió. Però vull fer saber a aquesta persona, que es fa conèixer com "...", que ha produït una gran confusió. Com a conseqüència he acusat a una altra persona, sense tenir-ne la culpa.

Per altre banda, vull fer-vos saber que aquesta persona no es va atrevir a posar el seu nom. Normalment això passa. Hi ha gent massa valent per ficar-se amb els altres, però són uns covards a l'hora de donar la cara.

AGRAÏRIA QUE A PARTIR D'ARA, TOTHOM QUE VULGUI FER UN COMENTARI ALS ARTICLES D'AQUEST BLOC, POSÉS EL SEU NOM. MÉS ENCARA QUAN AQUESTS COMENTARIS SÓN UN ATAC PERSONAL. LA VALENTIA, SOLEN DIR, QUEDA SEMPRE ESTABILITZADA AMB LA COVARDIA. COM MÉS VALENTS PER UNES COSES, MÉS COVARDS PER ALTRES.

Així i tot, gràcies per haver deixat aquesta contesta. Senyal que hi ha algú que visita el meu bloc!

Avui estrenarem la secció musical amb un tema que porta una gran història a la seva esquena. La cançó que us recoman avui és "The Story of Hurricane Carter", de Bob Dylan.

Aquesta cançó explica la història de Rubi "Huracán" Carter, un boxejador americà, que quan estava a punt d'aconseguir el campionat de pesos mitjos l'any 1966, fóu condemnat a cadena perpètua per un delicte que mai va cometre. Ell va entrar a un bar on havien assassinat 3 persones, i la policia el va detenir sense tenir-ne cap culpa. Només, pel simple fet de ser negre.

Anys després publicà un llibre anomenat "El setzè round", on explicà la seva història. Uns activistes canadencs, quan van conèixer la seva història, van intentar lluitar per la seva innocència, després de 20 anys de condemna.

També existeix una pel·lícula, "Huracà Carter", protagonitzada per Denzel Washington. També us la recoman.

En definitiva, una gran història explicada en una bona pel·lícula i en una gran cançó.

El President del PP de Catalunya, diputat a les Corts Generals i fidel imitador d'en Gollum (aquell personatget del Senyor dels Anells) ha perdut els papers durant un mitin pel "NO" al referèndum per l'Estatut.

Dijous passat començà la campanya pel referèndum de l'Estatut de Catalunya. Els diferents partits, com és lògic, van organitzar actes a diferents indrets de la geografia catalana, on van ser recolzats pels seus votants. Aquest primer dia de campanya havia de succeïr sense imprevistos, però ja va deixar alguna nota dissonant.

Els populars catalans, durant el seu inici de campanya, van rebre la visita d'algunes persones que es van dedicar a rebatre les intervencions de Josep Piqué, que demanava el "NO" als seus votants. El líder Piqué, en lloc de centrar-se en el seu discurs, va perdre els papers i tatxà els presents de "hijos de puta". Això sí, i per evitar futurs malentesos (que ja hi han estat), crec que és tan reprobable l'actuació de les persones que van anar a boicotejar el míting del PP, com les paraules del líder popular.

L'endemà, els mitjans de premsa van penjar l'audio, que recull les paraules de Piqué.

Aquí el teniu.

Esperem que finalment la campanya acabi bé, i que els catalans aprovin la reforma estatutària.

Per cert, seguirem fidels a la reforma estatutària de les Illes. A veure com ho soluciona el senyor Matas. Per una banda promet més finançament que Catalunya, i per altra el "Gran Jefe" Rajoy li diu que no emmerdi més el panorama popular espanyol. Ara veurem!

Doncs sí, com veníem anunciant el PP ha tornat a fer el ridícul en el debat de l'estat de la nació. Ni una proposta seria, un discurs molt dur i cares molt llargues. Inclòs algun diputat del PP s'ha atrevit a comentar que en Rajoy ha perdut el debat. Això és increïble! Normalment, i encara que ho tenguin assumit; cap dels diputats del PP diu que han perdut el debat, encara que tothom cregui el contrari. Però aquesta vegada és diferent, ja que en Zapatero els ha deixat les coses clares. I es va veure en les cares d'alguns diputats del PP, fins i tot dels que surten més a la foto...

Sí, és cert. Jo també crec que el primer discurs del President fou una mica triomfalista, d'aquells "d'España va bién". Però jo tenia l’esperança que en ZP es guardés un as a la màniga, i així va ser. La rèplica del President a les paraules de Mariano Rajoy va ser contundent, explicant-li punt per punt totes les accions de l’actual executiu, i contestant totes les mentides que havien profetitzat durant aquest curs polític.

El ridícul del PP en aquest debat ha estat tan gran que, per fer una mica de renou, s’han hagut de ficar amb el President de la Càmera, Manuel Marín, demanant més temps per les intervencions dels portaveus. Rajoy, quan portava més de 5 minuts acumulats (després dels 10 que li pertoquen en la dúplica), i atenent a la petició del President perquè acabés la seva intervenció va contestar que en Zapatero havia tingut 2 hores i un quart per xerrar, mentre que ell només havia tingut 45 minuts. Davant això, en Marín li contestà que en aquesta legislatura els portaveus tenen més temps que en les anteriors, i que això ja s’havia comentat en la Junta de Portaveus. I per cert, en la mateixa junta, en Zaplana li havia assegurat a Marín que si no li donava més temps a Rajoy, hi hauria “problemes”.

Doncs així va ser, i el PP, en lloc de tenir protagonisme a través del seu discurs polític, l’ha tingut amb la seva “pataleta” infantil digna d’un perdedor. Digna d’un jugador, que perdent 3-0 en el minut 90 demana a l’àrbitre que finalitzi el partit, sense donar el temps afegit.

Avui se celebra el debat sobre l’estat de la nació, en el qual s’avalua la gestió del Govern. L’any passat, el debat es caracteritzà per la duresa en les intervencions del líder popular, Mariano Rajoy, on acusava el Govern de rompre la Constitució, devaluar l’estat autonòmic, pactar amb els terroristes, trair els morts o situar Espanya com a país “irrellevant” en l’escenari europeu i mundial. Doncs bé, s’ha comprovat que un any després res d’allò que augurava el PP s’ha complert.

Ni s’ha romput la Constitució, l’estat de les autonomies avança a un bon pas, amb reformes estatutàries que beneficien a les CA; no s’ha pactat amb els terroristes (el Govern espera a demanar-ho al ple del Congrés), i Espanya ha tornat al cor d’Europa, de la mà d’iniciatives com l’Aliança de Civilitzacions.

Del debat d’avui poden sortir moltes propostes, encara que poques d’elles crec que surtin del grup popular. Avui pot ser un gran dia perquè els espanyols puguem entendre i acceptar definitivament que el partit que crispa, menteix i difama és el PP. I sinó temps al temps, que és el que posa a cadascú en el lloc que li pertoca. Durant aquests dos anys el PP s’ha caracteritzat per “lladrar” molt i proposar poc. Tan poc que es demostra en l’avaluació anual al Govern, on l’oposició ha de presentar propostes, projectes, etc. Doncs bé, l’any passat el discurs del PP fou molt dur, però no es presentà cap tipus de proposta. Cap.

Enguany el PP s’ha mogut, a través de la crispació, la recollida de signatures en contra de la reforma de l’estatut català, etc. Doncs bé, ara veurem quantes propostes presenta avui. Personalment crec que serà igual que l’any passat: molta crítica que no porta aumón, però poques iniciatives.

I és que de cada vegada veig que el PP ens dóna més la raó, ja que en lloc de presentar propostes que permetin millorar l’estat en el que vivim; només es limiten a criticar i crispar. I si no em creuen, passin i vegin...