Administrar

Antic bloc d'en David Moll. Em podreu trobar a: www.facebook.com/david.mollmascaro / twitter: @davidmollm

El manual (I)

binixems | 06 Octubre, 2006 11:15

Després d'un període d'inactivitat del bloc, tornam a encetar els posts i a donar-li vida a aquest petit espai.

Aquesta vegada ho faré publicant un seguit d'articles anomenats "El manual", i signats per Ernest Ribalaiga; que s'estan publicant aquests dies per la premsa insular menorquina.

Es tracta d'un manual ben curiós, el manual del PP quan està a l'oposició, i ens fa pensar bastant amb totes les accions que desenvolupa aquest partit quan està a l'oposició.

 Aquí teniu la primera part.

El manual (I)

Tots sabem la utilitat que té un manual. Els manuals ens serveixen per a fer un treball seguint una pauta prèviament establerta basada en el coneixement i l’experiència d’altres persones que l’han fet anteriorment. Es fan manuals per a tot, i per a la política també hi ha manuals, alguns d’ells són molt famosos, com “El Príncipe” de Nicolás Maquiavelo (s. XVI), d’altres són molt més recents i certament alguns, molt més homologables en termes de democràcia, que el de Maquiavelo.

Potser de tots ells, el que més m’interessa en aquests moments és el famós manual del PP. Dic famós perquè  fa temps que es parla d’un suposat manual que té el PP per a orientar l’acció política quan s’està a l’oposició. Aquest manual , l’existència del qual és un misteri, jo no l’he vist.  Però és com les meigas...Sembla ser que es va posar en pràctica per primera vegada quan Aznar era secretari general del PP a la comunitat de Castella i Lleó allà per l’any 1985.Aleshores, el jove Aznar compaginava les feines orgàniques amb un escó al Congrés dels Diputats.

El President de la Comunitat Autònoma era Demetrio Madrid del PSOE  i va haver de dimitir el 1986, un any abans de les eleccions. Va ser acusat d’un presumpte delicte comés en una empresa seva abans de ser president de la comunitat.Assetjat per les falses imputacions de delictes de què va ser objecte, (Aznar el va emplaçar a dimitir en 24 hores),va dimitir dels seus càrrecs per no perjudicar al seu partit i poder-se defensar millor. El clima creat entorn a Madrid i el PSOE va ser asfixiant i aquelles acusacions varen ser decisives en els resultats electorals posteriors. En la campanya de 1987, el nou candidat del PP va ser José Mª Aznar, i va esdevenir President de la Comunitat amb l’ajuda del CDS. 

Anys després, massa temps després, quan ja ningú no ho recordava, els tribunals varen exonerar a Demetrio Madrid de totes les acusacions, declarant-lo innocent. Demetrio Madrid va ser, molt possiblement, la primera víctima del famós manual.Que es sàpiga, Aznar mai no es va disculpar. 

L’invent va funcionar i des de llavors tot el que ha fet el PP ha estat aplicar-lo i perfeccionar-lo.

Síndrome post-vacances

binixems | 28 Agost, 2006 09:39

O això és el que diuen que passa després de les vacances d'estiu. Sí, aquelles dues o tres setmanes, o fins i tot un mes sencer (els més afortunats i no és el meu cas) que et permeten disfrutar de família, amics i un llarg etcètera de coses que es fan quan s'està de vacances. Inclosos els excessos festius, però d'això avui no en rallarem...

Avui puc començar a patir aquest síndrome post vacances, i la veritat és que per una banda sé que no el patiré, ja que no m'ha costat massa la reincorporació a la vida laboral; però per altra banda també em fa dubtar, ja que avui en dia surten tants síndromes i malalties estranyes que un mai no sap si està bé del tot o si és la mateixa societat qui és hipocondríaca per naturalesa.

Però bé, intentarem que el retorn a la normalitat sigui el menys dolorós possible i aprofitarem el poc estiu que ens queda per fer capvespres de sol i platja, o també per enganxar-nos a qualsevol sèrie televisiva, i no em refereixo a les “telenovel·les” sudamericanes.

Que el retorn a la vida laboral sigui plàcid i aprofitau el temps, que això s’acaba. Com solen dir... d’aquí dos dies Nadal... i d’aquí cent anys tots “calvos”! (i n’hi ha que ho seran abans...).

En el meu nom si

binixems | 08 Agost, 2006 06:46

Són moltes les perles que han sortit de la dreta espanyola en els últims temps, algunes molt dures. Fins i tot ens atrevirem a dir que n'han comentat algunes d'aquelles que en diríem de "jutjat de guàrdia".

Tot això alimentat pels seus "altaveus" mediàtics. Els ja coneguts La Razón, ABC, Libertad Digital, COPE, etc...s'han convertit en el taulell d'anuncis del PP; permetent fins i tot inculcar als seus lectors i oients una fòbia i un odi malaltís contra qualsevol de les accions del Govern de l'Estat o dels partits d'esquerres en general. Als ja esmentats altaveus també s'hi ha afegit un altre tipus d'organisme difusor de les idees de l'ultradreta, i és l'església. Des de quasi l'inici de la present legislatura l'església ha estat present en els mitjans per estalonar el PP en les accions on més ho necessitava. Fins i tot ens hem trobat cardenals encapçalanat manifestacions pel centre de Madrid. Tot això per defensar la família tradicional.

I aquesta ha estat la millor acció de la dreta en la present legislatura: fer-se seves les paraules FAMÍLIA i VÍCTIMA. A jo realment em sorprèn que vengui el papa a València a defensar la família "tradicional". Clar... ell en té una gran experiència!...

Però aquí no s'ha acabat tot, el PP també s'ha fet amb el control de les víctimes del terrorisme. Aquesta és la feina que ha fet FJ Alcaraz, president de l'AVT i antic dirigent d'una agrupació local del PP. Ells han sabut omplir carrers i enverinar portades i talls de veu a la premsa nacional. L'any 1998, dos mesos després de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco, el Govern d'Aznar es va asseure amb ETA per arribar a un procés de pau. Llavors, segons Aznar era el "Movimiento de Liberación Vasco". Clar, faltaria més!... Doncs sembla que abans es podia dialogar a esquenes dels ciutadans i ciutadanes, però actualment, quan estem davant d'un alto el foc permanent des de fa quasi 4 mesos, no es pot dialogar perquè és negociar amb terroristes.

O és que l'any 1998 no éren terroristes?? O és que dos mesos abans no van assassinar ningú?? No vull que es malinterpretin les meves paraules, però és que veig molt greu la posició del PP davant aquest tema... molt greu.

Per això, i veient la posició de la dreta davant un tema tan trascendental per la nostra història i pel nostre futur vos propòs el següent: aneu posant aquesta imatge en els vostres blocs. Demostrem que nosaltres sí que volem un diàleg amb ETA. Demostrem que la majoria dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país volem la PAU.

I el pitjor és que no en ténen cap remordiment. Ni la més mínima intenció de canviar el seu "full de ruta". Doncs que sigui així.

               

Les Misérables

binixems | 04 Agost, 2006 10:10

                                            

Un divendres més, una cançó més. Però avui serà diferent, avui no dedicaré l’escrit a una cançó o un cantant, sinó que ho dedicaré a un musical. Una obra que des de la seva estrena ha fet la volta al món, i que actualment compta amb diferents companyies que el representen en els teatres d’arreu del món.

Es tracta del musical “Els Miserables” (Les Miserables), inspirat en la novel·la de Víctor Hugo, on relata la vida de Jean Valjean, un home empresonat per robar una barra de pà. Conscient que la pena és injusta, Valjean decideix fugir i incorporar-se de nou a la vida social, amb una nova identitat.

Al cap d’uns anys Valjean és un home ric i responsable d’una fàbrica al suburbi d’una ciutat francesa en els inicis de la revolució de 1789. Allà és un home respectat, fins que arriba a la ciutat l’inspector Javert, amb qui coincidí a la presó. Aquest, amb el temps reconeix l’ex presidiari i intenta per tots els mitjans que Valjean descobreixi la seva autèntica identitat, per tal d’acabar amb aquesta vella obsessió de Javert: empresonar aquell que fugí fa molts d’anys de la presó, quan ell n’era el responsable.

En el transcurs d’aquesta història també hi ha personatges rellevants, com ara Fantine, una treballadora de la fàbrica que per pagar els medicaments de la seva filla Cosette s’ha de prostituir els vespres. Amb la mort d’aquesta, Valjean es fa càrrec de la petita Cosette.

Passats els anys, aquesta s’enamora de Marius, un jove estudiant que forma part dels revolucionaris que lluiten a les barricades. Amb això, Valjean es veurà obligat a intervenir i descobrir la seva identitat.

“Els Miserables”, una gran novel·la adaptada al cinema i també al teatre musical per Alain Boublil i Claude-Michel Schonberg i amb vàries representacions a la seva esquena.

L’any 1995, i aprofitant el 10è aniversari de la primera representació al Regne Unit, es féu un concert al Royal Albert Hall, on es va fer un concert-representació del musical, amb actors de les companyies del Regne Unit, Estats Units i Oceania, i que s’anomenà el “Dream Cast”. Acompanyats per l’Orquestra Filharmònica de Londres, dirigida per Trevor Nunn i per una coral de 250 veus es representà el famós musical.

Així doncs, avui vos recoman el musical “Els Miserables”, i un link per veure una adaptació en 3 minuts dels millors moments d’aquest musical.

Disfruteu-lo!

Old love d'Eric Clapton, cançó per avui

binixems | 28 Juliol, 2006 11:46

 

Avui vos proposaré una cançó d'un dels millors guitarristes del món, n'Eric Clapton.

Old love, una cançó que data del disc 24 Nights (1991) i que també fou inclosa en el repertori que Clapton trià per l'Unplugged, una proposta que la cadena MTV fa als músics més rellevants, per tal d'interpretar les millors cançons del seu repertori d'una forma més intimista.

Doncs bé, a l'Unplugged (1993) es poden trobar grans versions de conegudes cançons, com ara Tears in heaven, Layla, Running on faith o la mateixa Old love. Una de les cançons millor interpretades del concert, i que inclou grans moments, com el "solo" del pianista Chuck Leavell o el del propi Clapton, i que està dins els 10 millors "solos" de guitarra dels acústics de l'MTV.

Res més, clicau aquí per veure el vídeo d'aquesta cançó i valorau vosaltres mateixos.

Bon cap de setmana!

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS