Administrar

Antic bloc d'en David Moll. Em podreu trobar a: www.facebook.com/david.mollmascaro / twitter: @davidmollm

Quina és l'ideologia real de Ciutadans?

binixems | 23 Novembre, 2006 17:19

Diuen que el món cap en un puny. Diuen, també, que "abans s'agafa a un mentider que un coix". Això diuen... i és que som xafarders per naturalesa! Ho volem saber tot, i més prest que tard les coses surten i les mentides es descobreixen.

Vet aquí la història d'Albert Rivera, aquest jove que està al capdavant de Ciutadans - Partido de la Ciudadanía. Un jove advocat que ens van presentar com un exemple a seguir. Un paio amb les idees fresques. Però vet aquí que no és or tot el que enlluerna.

Ciutadans, un partit que va néixer a partir d'una plataforma d'intel·lectuals (?) catalans que no es sentien representats per cap dels partits que conformaven el Parlament de Catalunya. Inicialment, ja es van auto-erigir com partit anti-nacionalista i d'esquerres.

Però el temps els ha fet canviar el guió, acompanyat també, per un augment en els seus simpatitzants. La majoria dels ciutadans catalans es sent nacionalista, però en la societat hi caben múltiples ideologies, i també l'anti-nacionalisme.

A partir d'aquest punt, Ciutadans van centrar sobre aquest tema tot el seu discurs, alternant el català i el castellà en les seves intervencions.

Però vet aquí que aquesta setmana ha sortit més informació sobre aquesta gent, el Partido de la Ciudadanía: Albert Rivera va estar afiliat al PP fins el passat mes d'abril!

 (Segueix)

Amb les barreres tancades

binixems | 21 Novembre, 2006 18:56

Aquests darrers dies hem pogut conèixer els alcaldables que proposen els principals partits als diferents Ajuntaments de Menorca. Sobre tot, PSOE i PP ja han encetat la pre-campanya i van presentant els seus candidats.

Si més no, resulta curiosa la imatge que presentava la premsa insular menorquina d'avui, on hem pogut veure la presentació de Juan Manuel Lafuente com alcaldable a Maó. Es veu a un gran número de militants del PP, a l'escala de l'Ajuntament de la capital menorquina. Fins aquí tot bé, un candidat estalonat pel seu partit.

El que resulta curiós, emperò, és que just darrere dels fotografiats es veuen les barreres de l'entrada de l'Ajuntament tancades. Això resulta curiós a efectes d'imatge, ja que vé a ser com una metàfora del que podria ser: que es tornin a trobar amb les barreres tancades.

Aquí teniu el testimoni.

Míting amb María Teresa Fernández de la Vega

binixems | 07 Novembre, 2006 16:14

Míting amb

María Teresa Fernández de la Vega

Vice-presidenta del Govern

Dissabte 11 de novembre a les 11:30 hores

Recinte Firal de Menorca (Maó)

El manual (III)

binixems | 10 Octubre, 2006 15:29

Amb l’arribada d’Aznar al poder, l’ús del manual es va consolidar. A partir de llavors va ser usat pel PP allà on estava en l’oposició.

Cal que observem, però, que amb l’ús del manual els dos darrers anys de l’oposició a Felipe González es van consolidar dues idees en l’imaginari popular que, per la seva transcendència, mereixen un comentari més extens. La primera idea és: “Quan un polític és acusat de qualsevol cosa, ha de demostrar la seva innocència immediatament o dimitir”. Aquest enunciat contravé un dels principis bàsics del nostre estat de dret, la presumpció d’innocència. La qüestió és forçar la dimissió immediata del polític acusat sota l’enunciat de les responsabilitats polítiques, els jutges ja esbrinaran més endavant si n’hi han de penals. L’aplicació intensiva del manual canvià la percepció d’aquest dret de tots els ciutadans i a més fa que sigui l’acusat el que hagi de demostrar la seva innocència, quan en el nostre estat de dret aquesta feina correspon a l’acusador. No pot haver-hi escapatòria per a l’acusat.Les responsabilitats polítiques es paguen al comptat i amb la màxima pena. No és necessària la concurrència de cap jutge.

La segona idea important és: “No hi ha cap límit per a atacar al govern, tot val”. Va ser amb aquest enunciat que Aznar va incloure la crítica de la lluita antiterrorista en el menú diari de la seva actuació. Tot val, la divisió entre els demòcrates, les víctimes, la policia, el serveis secrets, etc. Malauradament tots recordam la destrossa que aquesta estratègia va significar en el si de la seguretat i la lluita antiterrorista.

Era important remarcar aquestes dues idees perquè entraran a formar part del manual i seran emprades amb insistència.

Sense ànim de ser exhaustiu, els principals mecanismes d’erosió del manual son:

- Parlar sempre en to ofensiu dels adversaris polítics, presentant-los com a persones sense moral que només ocupen el poder per a enriquir-se personalment i facilitar favors als seus.

- Criticar incansablement l’acció de govern presentant cada actuació com a contrària als interessos generals.

- No fer mai propostes clares en positiu. En qualsevol cas es faran propostes impossibles i de difícil execució.

- Crear un grup de corifeus mediàtics que des de diferents mitjans estiguin permanentment insultant i menyspreant les polítiques del govern i dels governants.

- Exigir la creació de tantes comissions d’investigació com sigui possible; una comissió d’investigació, amb independència dels seus objectius i resultats formals, és una font inesgotable de titulars negatius per al govern.

- Acusar els adversaris de qualsevol cosa. De fet, tot el que faci un adversari polític és susceptible de ser denunciat. Tan se val si és veritat o no. Com més processos judicials es puguin obrir, millor. Es tardaran anys en tancar-los.

- Encunyar si és possible un lema  a l’estil del “Váyase Sr. González”. Aquest és un recurs directament agafat del màrqueting publicitari.

Seguint aquests preceptes, l’èxit està assegurat, només cal esmerar-se en la difusió i ser convincents.

El manual (II)

binixems | 09 Octubre, 2006 09:33

És difícil descriure les característiques del manual del PP, perquè no l’he vist. No obstant es pot deduir la seva existència quan constatam una manera d’actuar similar a d’altres anteriors i que obtén el mateix resultat. És semblant a això que diuen els astrònoms sobre els forats negres, que com que no els podem veure, hem de deduir la seva existència observant com es comporten els astres del seu entorn més immediat.

Així idò, m’he proposat descriure per aquest mètode el famós manual del PP, per a públic coneixement d’un dels manuals més exitosos per a arribar al poder, en l’actualitat. 

Comença per deixar clar que “l’oposició mai guanya unes eleccions, sinó que les perd el govern”. D’aquesta premissa inicial se’n derivarà una altra no menys important: “tan se val el què faci de positiu l’oposició, si el govern no fa res negatiu”. Finalment es fixa la missió principal del partit quan és a l’oposició: “ la nostra feina a l’oposició és que la ciutadania percebi el govern com una cosa negativa, un perill per a la convivència i una amenaça per al futur”.

Només amb l’existència d’aquestes premisses bàsiques, s’entén la política que ha fet a l’oposició el PP en els darrers 12 anys. Quan ha governat ha aplicat una variant d’aquesta estratègia que explicaré un altre dia si ve bé. 

Inicialment l’estratègia era senzilla, enlloc de perdre el temps fent propostes en positiu i  participant en els òrgans de representació institucionals. Els polítics del PP s’havien de dedicar a plantejar tots els temes de debat i parlar dels seus adversaris, de forma negativa i amb un llenguatge el més groller possible. Posteriorment el mètode es va anar  refinant i varen descobrir les possibilitats de la col·laboració d’alguns mitjans de comunicació i d’obrir comissions d’investigació, que encara que acabin bé i no es descubreixi res de nou, són un mal somni pels governants, siguin del partit que siguin. 

Finalment el perfeccionament total del manual el vàrem veure en acció en el decurs dels darrers anys del govern de Felipe González. No es tracta d’exculpar el que hi va haver de dolent. Crec que a aquestes altures tots els socialistes i ciutadans en general tenim clar i assumit que va haver-hi corrupció en els darrers anys del govern de González. Malauradament han hagut de passar molt d’anys per veure el resultat de totes les investigacions judicials que es van obrir, gairebé un cas cada dia. Avui podem dir que ni de bon tros tot el que es va dir va ser cert, i que moltes d’aquelles investigacions judicials varen acabar en ben poc. Però és clar que van servir a la causa. En realitat, què importa ara que es demostri la innocència d’algun dels encausats en aquells temps. La perversitat de l’efecte immediat és infinita. Amb aquestes pràctiques els polítics cauen com a mosques. I així va ser. Amb un PSOE destrossat, el PP, amb el Sr. Aznar al  front va guanyar les eleccions generals de l’any 1996. 

L’eficàcia del manual estava fora de tota discussió.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS