Administrar

Antic bloc d'en David Moll. Em podreu trobar a: www.facebook.com/david.mollmascaro / twitter: @davidmollm

PP d'Alaior? No, gràcies...

binixems | 06 Febrer, 2007 18:32

Hi ha ocasions que exercir l’oposició no és una tasca gens fàcil, i això ho saben perfectament al PP d’Alaior. A ells els hi podem encaixar perfectament la mateixa malaltia que pateix el PP a nivell nacional: la derrota electoral. I és que 12 anys després, el PP d’Alaior encara no ha pogut assimilar que es troba a l’oposició. No van poder assimilar la derrota electoral l’any 95, quan governaven amb hegemonia i majoria absoluta, essent alcalde Antoni Pons Timoner (ACS). Aquelles eleccions van significar més o manco el mateix que les eleccions generals del 14 de març de 2004, quan els ciutadans van dir JA N’HI HA PROU!

L’any 95 el PSOE guanyà les eleccions per majoria absoluta amb Toni Gómez al capdavant. Aquell dia començà una nova etapa per Alaior, amb un nou projecte polític. Un projecte de futur, liderat per gent jove amb ganes de treballar per fer d’Alaior un poble per viure i per conviure, atenent les necessitats dels ciutadans i escoltant-los per invertir en un millor benestar pel poble. Això i molt més és el que ha portat el PSOE a governar durant 3 mandats i fer d’Alaior un poble més dinàmic i emprenedor, on s’uneix l’esperit d’un petit poble feiner i l’augment demogràfic que està portant Alaior a situar-se per damunt dels 9000 habitants, amb el que això suposa.

El fet, emperò és que el creixement suposa noves inversions ja existents, i que amb el pas del temps esdevenen infrastructures imprescindibles pel benestar dels ciutadans i ciutadanes. Un bon exemple d’això és la nova escola (tema ja tractat en anteriors ocasions) o el nou poliesportiu, ja que les instal·lacions actuals no poden donar resposta a la demanda existent. Aquestes inversions han d’anar lligades amb la feina del dia a dia, pròpia d’un Ajuntament que treballa per l’interès general. Aquesta és la millor proposta electoral que hauria de fer servir el PSOE per presentar-se a les eleccions: un equip de govern que és i ha estat capaç de gestionar el dia a dia d’Alaior, solventar les mancances existents des de l’any 95 i encarar el futur que vindrà.

Emperò això, desgraciadament, no agrada a tothom, i això ho entenc. Ningú no fa be les coses a gust de tots. Si hi ha algú que ho sàpiga fer, que m’ho digui. Els primers que estan amb desacord és el principal partit a l’oposició: el PP, encapçalat per na Coia Sugrañes, candidata de nou a l’alcaldia i amb una carrera de 16 anys dalt la Sala, 4 de regidora a l’equip de govern i 12 a l’oposició.

 (Segueix)

La cançó dels divendres

binixems | 02 Febrer, 2007 18:28

Després d'un temps d'articles relacionats amb la política, i amb consciència dels temps que s'atraquen, he pres la decisió d'incloure una entrada "diferent" cada divendres, on proposaré una cançó perquè l'escolteu. Per donar-li més "vidilla", procuraré cercar el video-clip o el directe d'aquestes cançons.

Des que vaig inaugurar aquest bloc, he fet referència a "The Story of Hurricane Carter" de Bob Dylan, "Old love" d'Eric Clapton i el musical "Els Miserables", basat en la novel·la de Victor Hugo.

Docs bé, avui fugiré un poc de la música "comercial", per introduir una d'aquelles cançons que s'han d'escoltar amb total tranquil·litat. Vos propòs "O gente da minha terra", un fado portuguès interpretat per Mariza, una de les veus més reconegudes en la música tradicional portuguesa. Es tracta d'una peça que parla d'amor, de llunyania i d'estima a la terra.

Res més, que la disfruteu.

A na Coia Sugrañes li agraden les piscines

binixems | 31 Gener, 2007 19:06

Puc dir que el passat dimarts, quan vaig llegir el diari vaig estar content de veure a na Coia Sugrañes presentant la piscina municipal. La veritat és que al PP i a la seva candidata sempre els hi han agradat aquestes instal·lacions, i això els alaiorencs i alaiorenques ho saben perfectament. Estic content de veure que presenten alguna proposta, encara que sigui al final del mandat i amb les eleccions al cap de cantó. Serà una traïció del subconscient?

La veritat és que no ho han tingut difícil, ja que és l’única proposta que poden presentar. No espero veure el PP d’Alaior reunit i la seva candidata presentant el projecte de la nova escola, dos anys després que anunciés en el Consell Escolar una suposada partida contemplada en el pressupost del Govern Balear. Hem vist el PP anunciant, per activa i per passiva, que el Govern no iniciava les obres degut al retard en l’execució de la urbanització del solar. Doncs bé, totes aquestes paraules avui també les voldria tornar a escoltar, quan hem pogut saber que el Govern Balear, finalment, no ha tingut la partida assegurada per la senyora Sugrañes i ha concedit un crèdit a l’Ajuntament perquè iniciï les obres. De veritat em direu ara que el retard ha estat justificat? Si el Govern no tenia diners per l’escola d’Alaior podria haver concedit el crèdit ara fa 2 anys. Possiblement l’escola ja podria estar en funcionament i els alaiorencs i alaiorenques no ens hauríem d’haver vist víctimes d’una presa de pèl per part del Govern i del PP d’Alaior.

Sabem que l’educació no és una prioritat pel PP, i això és evident. En canvi, sí ho ha estat per l’equip de govern de l’Ajuntament d’Alaior. Ara, el PP ens vol fer veure que els socialistes no volem la piscina per Alaior, i vull que la veritat sigui dita: el PSOE mai s’ha oposat a estudiar la viabilitat per construir una piscina municipal. És més, s’han fet els estudis i s’ha comprovat que comporta una gran inversió. Per això, i degut als projectes que ja s’han executat, la piscina ha hagut d’esperar. En cap moment s’ha oblidat que és una reivindicació social, i per això ha de ser una realitat. El què passa és que abans han existit mancances bàsiques que s’havien de solucionar, com son l’escola o l’escoleta, i estic convençut que els alaiorencs i alaiorenques ho entenen perfectament. Pels socialistes l’educació és una prioritat, així com avançar en benestar social. Hem considerat que una escoleta és una prioritat, així com també ho és una nova escola pública. També és una prioritat l’ampliació de l’extensió de la UIB. I no només en l’àmbit educatiu. Entenem que el geriàtric és un servei indispensable, així com la remodelació de places i carrers. I ara també ho serà la piscina municipal.

Si això no ho entén el PP, és perquè no entenen el què significa treballar per l’interès general de TOTS els ciutadans i ciutadanes.

La piscina municipal no només s’ha de concebre com element esportiu, sinó també s’han de cobrir les vessants més socials, com element que permeti la rehabilitació. Per això l’equip de govern ha escoltat els ciutadans d’Alaior quan han demanat aquesta instal·lació. El pressupost municipal per a 2007 (que el PP va votar negativament) contempla una partida de 150.000 euros per iniciar la construcció de la piscina municipal. Això significa molt més que una simple presentació per quedar bé. Això significa que l’Ajuntament treballa per l’interès general, i que amb el pressupost que gestiona és capaç de satisfer totes les necessitats.

Finalment, m’agradaria que la preocupació que té ara el PP amb la piscina també s’hagués vist amb l’escola, quan des de fa 2 anys els alaiorencs i alaiorenques ens hem cregut les seves paraules i no ha estat capaç de fer-ho veure als seus companys del partit a Palma; o també amb els pluvials de Verge del Toro, on l’obra de l’Ajuntament ja s’està executant i després haurem d’esperar que el Govern Balear compleixi la seva part. Mentrestant, les tanques es seguiran inundant.

Sincerament, veig poca credibilitat en una persona que porta quasi 16 anys dalt la Sala, a l’hora de treballar per TOTS els ciutadans i ciutadanes d’Alaior.

L'atemptat del trencament

binixems | 08 Gener, 2007 19:01

Perquè així ho han volgut. Això és tot. Un llunyà 22 de març que obria les esperances d'un país per acabar amb un malson. Han sigut vàries les interpretacions que han sortit aquests dies en premsa, així com moltes les versions del perquè.

La discreció ha sigut un factor essencial en el procés de pau, per part del Govern. No es pot dir el mateix de l'oposició. No s'han mogut ni un mil·límetre de l'estratègia de desgast permanent que van acordar en el seu dia.

Això sí, hi ha hagut una interpretació que m'ha fet pensar que encara hi pot haver esperança. Que els demòcrates aconseguirem allò que ens vam proposar dia 22 de març. Ningú ens trencarà aquesta il·lusió. Com no podia ser d'altre forma, Eduardo Madina també va donar el seu punt de vista sobre la ruptura del procés de pau. Va ser a Antena 3. Tant de bò hi hagués més gent com ell, per tal de donar un aire nou i renovador a la política.

Jo, que tenc el plaer de conèixer-lo, ja hi vaig tenir una llarga xerrada. Unes 80 persones també el van poder escoltar el passat mes d'abril, en una conferència que pronuncià a Maó, emmarcada en el centenari de les Joventuts Socialistes d'Espanya.

Aquí teniu el seu testimoni. Que el disfruteu.

Per cert, quedau-vos amb la frase final, en el segon vídeo. Senzillament genial.

 

El manual (IV i final)

binixems | 07 Desembre, 2006 10:11

Després d'un cert temps, m'he adonat que vaig postejar 3 parts d'un article anomenat "El manual", i que estan signats per Ernest Ribalaiga. Com que tenc el ple consentiment del signant i falta l'última part de l'article, m'he decidit a penjar-la. Les tres primeres parts encara les trobareu postejades.

El manual (IV i final)

Pel que fa als mecanismes de difusió, el més important és la redundància. Es basa en un principi molt antic i estès que consisteix en repetir una idea, un concepte o una mentida moltes vegades durant molt de temps. Un mecanisme similar a “la gota malaia”, o si o preferiu, al sistema de formació de les estalactites. Constància i repetició. No importa  que sigui veritat o no, tan se val si ha estat desmentit o no, son qüestions irrellevants. El més important perquè el mecanisme sigui eficaç és la constància i la repetició.

Segurament es faria molt llarg seguir enumerant tots els detalls del manual i serà més fàcil que recordi algunes de les ocasions en què s’ha posat en pràctica.

Es va emprar quan el PP, amb el vot del trànsfuga Peralta, va ocupar la presidència del Consell Insular. En aquella ocasió és va emprar per a destruir política i personalment al nostre President Albert Moragues. Després de prémer dia a dia, mes a mes, sobre els seus “delictes inconfessables”, el jutge el va exonerar de totes les acusacions. Ningú encara no li ha demanat perdó.

Es va emprar amb l’alcaldessa de Calvià Margarita Nájera. La varen fregir literalment a demandes de tot tipus. Una persecució política i personal en tota regla. Les demandes que s’han vist fins ara o s’han arxivat, o  l’han declarada innocent. Però tant se val, el PP governa a Calvià que era el que interessava.

L’estan posant en pràctica amb el govern socialista, especialment amb tot el que fa referència al Ministeri de l’Interior i lluita antiterrorista. Molt especialment en tot allò que fa referència a l’onze de març.

L’estan emprant també a Maó des de fa uns anys.

El tema no està exhaurit ni molt menys, però crec que ja he abusat prou de la benevolència del director del diari i dels lectors.

He de tornar a manifestar, pels que no van llegir el primer article, que jo no tenc cap prova física que el manual existeixi, però de l’observació de la realitat hom percep la seva presència.

Un altre dia els contaré com aplica el PP el manual amb tècniques de re-enginyeria quan està en el poder, de la seva aplicació pràctica coneixem l’actual campanya de desprestigi contra las Presidenta del Consell Insular i contra tot el que surti del Consell Insular de Menorca.

Esper i desig que els dirigents del PP menorquins siguin més assenyats que els seus companys de Mallorca i no recorrin a aquest manual de pràctiques tan poc reconfortants, per més que alguns ja en tenguin ganes.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS