Lo, de Ple

Puc dir que el passat dimarts, quan vaig llegir el diari vaig estar content de veure a na Coia Sugrañes presentant la piscina municipal. La veritat és que al PP i a la seva candidata sempre els hi han agradat aquestes instal·lacions, i això els alaiorencs i alaiorenques ho saben perfectament. Estic content de veure que presenten alguna proposta, encara que sigui al final del mandat i amb les eleccions al cap de cantó. Serà una traïció del subconscient?

La veritat és que no ho han tingut difícil, ja que és l'única proposta que poden presentar. No espero veure el PP d'Alaior reunit i la seva candidata presentant el projecte de la nova escola, dos anys després que anunciés en el Consell Escolar una suposada partida contemplada en el pressupost del Govern Balear. Hem vist el PP anunciant, per activa i per passiva, que el Govern no iniciava les obres degut al retard en l'execució de la urbanització del solar. Doncs bé, totes aquestes paraules avui també les voldria tornar a escoltar, quan hem pogut saber que el Govern Balear, finalment, no ha tingut la partida assegurada per la senyora Sugrañes i ha concedit un crèdit a l'Ajuntament perquè iniciï les obres. De veritat em direu ara que el retard ha estat justificat? Si el Govern no tenia diners per l'escola d'Alaior podria haver concedit el crèdit ara fa 2 anys. Possiblement l'escola ja podria estar en funcionament i els alaiorencs i alaiorenques no ens hauríem d'haver vist víctimes d'una presa de pèl per part del Govern i del PP d'Alaior.

Sabem que l'educació no és una prioritat pel PP, i això és evident. En canvi, sí ho ha estat per l'equip de govern de l'Ajuntament d'Alaior. Ara, el PP ens vol fer veure que els socialistes no volem la piscina per Alaior, i vull que la veritat sigui dita: el PSOE mai s'ha oposat a estudiar la viabilitat per construir una piscina municipal. És més, s'han fet els estudis i s'ha comprovat que comporta una gran inversió. Per això, i degut als projectes que ja s'han executat, la piscina ha hagut d'esperar. En cap moment s'ha oblidat que és una reivindicació social, i per això ha de ser una realitat. El què passa és que abans han existit mancances bàsiques que s'havien de solucionar, com son l'escola o l'escoleta, i estic convençut que els alaiorencs i alaiorenques ho entenen perfectament. Pels socialistes l'educació és una prioritat, així com avançar en benestar social. Hem considerat que una escoleta és una prioritat, així com també ho és una nova escola pública. També és una prioritat l'ampliació de l'extensió de la UIB. I no només en l'àmbit educatiu. Entenem que el geriàtric és un servei indispensable, així com la remodelació de places i carrers. I ara també ho serà la piscina municipal.

Si això no ho entén el PP, és perquè no entenen el què significa treballar per l'interès general de TOTS els ciutadans i ciutadanes.

La piscina municipal no només s'ha de concebre com element esportiu, sinó també s'han de cobrir les vessants més socials, com element que permeti la rehabilitació. Per això l'equip de govern ha escoltat els ciutadans d'Alaior quan han demanat aquesta instal·lació. El pressupost municipal per a 2007 (que el PP va votar negativament) contempla una partida de 150.000 euros per iniciar la construcció de la piscina municipal. Això significa molt més que una simple presentació per quedar bé. Això significa que l'Ajuntament treballa per l'interès general, i que amb el pressupost que gestiona és capaç de satisfer totes les necessitats.

Finalment, m'agradaria que la preocupació que té ara el PP amb la piscina també s'hagués vist amb l'escola, quan des de fa 2 anys els alaiorencs i alaiorenques ens hem cregut les seves paraules i no ha estat capaç de fer-ho veure als seus companys del partit a Palma; o també amb els pluvials de Verge del Toro, on l'obra de l'Ajuntament ja s'està executant i després haurem d'esperar que el Govern Balear compleixi la seva part. Mentrestant, les tanques es seguiran inundant.

Sincerament, veig poca credibilitat en una persona que porta quasi 16 anys dalt la Sala, a l'hora de treballar per TOTS els ciutadans i ciutadanes d'Alaior.

Perquè així ho han volgut. Això és tot. Un llunyà 22 de març que obria les esperances d'un país per acabar amb un malson. Han sigut vàries les interpretacions que han sortit aquests dies en premsa, així com moltes les versions del perquè.

La discreció ha sigut un factor essencial en el procés de pau, per part del Govern. No es pot dir el mateix de l'oposició. No s'han mogut ni un mil·límetre de l'estratègia de desgast permanent que van acordar en el seu dia.

Això sí, hi ha hagut una interpretació que m'ha fet pensar que encara hi pot haver esperança. Que els demòcrates aconseguirem allò que ens vam proposar dia 22 de març. Ningú ens trencarà aquesta il·lusió. Com no podia ser d'altre forma, Eduardo Madina també va donar el seu punt de vista sobre la ruptura del procés de pau. Va ser a Antena 3. Tant de bò hi hagués més gent com ell, per tal de donar un aire nou i renovador a la política.

Jo, que tenc el plaer de conèixer-lo, ja hi vaig tenir una llarga xerrada. Unes 80 persones també el van poder escoltar el passat mes d'abril, en una conferència que pronuncià a Maó, emmarcada en el centenari de les Joventuts Socialistes d'Espanya.

Aquí teniu el seu testimoni. Que el disfruteu.

Per cert, quedau-vos amb la frase final, en el segon vídeo. Senzillament genial.

Després d'un cert temps, m'he adonat que vaig postejar 3 parts d'un article anomenat "El manual", i que estan signats per Ernest Ribalaiga. Com que tenc el ple consentiment del signant i falta l'última part de l'article, m'he decidit a penjar-la. Les tres primeres parts encara les trobareu postejades.

El manual (IV i final)

Pel que fa als mecanismes de difusió, el més important és la redundància. Es basa en un principi molt antic i estès que consisteix en repetir una idea, un concepte o una mentida moltes vegades durant molt de temps. Un mecanisme similar a "la gota malaia", o si o preferiu, al sistema de formació de les estalactites. Constància i repetició. No importa  que sigui veritat o no, tan se val si ha estat desmentit o no, son qüestions irrellevants. El més important perquè el mecanisme sigui eficaç és la constància i la repetició.

Segurament es faria molt llarg seguir enumerant tots els detalls del manual i serà més fàcil que recordi algunes de les ocasions en què s'ha posat en pràctica.

Es va emprar quan el PP, amb el vot del trànsfuga Peralta, va ocupar la presidència del Consell Insular. En aquella ocasió és va emprar per a destruir política i personalment al nostre President Albert Moragues. Després de prémer dia a dia, mes a mes, sobre els seus "delictes inconfessables", el jutge el va exonerar de totes les acusacions. Ningú encara no li ha demanat perdó.

Es va emprar amb l'alcaldessa de Calvià Margarita Nájera. La varen fregir literalment a demandes de tot tipus. Una persecució política i personal en tota regla. Les demandes que s'han vist fins ara o s'han arxivat, o  l'han declarada innocent. Però tant se val, el PP governa a Calvià que era el que interessava.

L'estan posant en pràctica amb el govern socialista, especialment amb tot el que fa referència al Ministeri de l'Interior i lluita antiterrorista. Molt especialment en tot allò que fa referència a l'onze de març.

L'estan emprant també a Maó des de fa uns anys.

El tema no està exhaurit ni molt menys, però crec que ja he abusat prou de la benevolència del director del diari i dels lectors.

He de tornar a manifestar, pels que no van llegir el primer article, que jo no tenc cap prova física que el manual existeixi, però de l'observació de la realitat hom percep la seva presència.

Un altre dia els contaré com aplica el PP el manual amb tècniques de re-enginyeria quan està en el poder, de la seva aplicació pràctica coneixem l'actual campanya de desprestigi contra las Presidenta del Consell Insular i contra tot el que surti del Consell Insular de Menorca.

Esper i desig que els dirigents del PP menorquins siguin més assenyats que els seus companys de Mallorca i no recorrin a aquest manual de pràctiques tan poc reconfortants, per més que alguns ja en tenguin ganes.

Diuen que el món cap en un puny. Diuen, també, que "abans s'agafa a un mentider que un coix". Això diuen... i és que som xafarders per naturalesa! Ho volem saber tot, i més prest que tard les coses surten i les mentides es descobreixen.

Vet aquí la història d'Albert Rivera, aquest jove que està al capdavant de Ciutadans - Partido de la Ciudadanía. Un jove advocat que ens van presentar com un exemple a seguir. Un paio amb les idees fresques. Però vet aquí que no és or tot el que enlluerna.

Ciutadans, un partit que va néixer a partir d'una plataforma d'intel·lectuals (?) catalans que no es sentien representats per cap dels partits que conformaven el Parlament de Catalunya. Inicialment, ja es van auto-erigir com partit anti-nacionalista i d'esquerres.

Però el temps els ha fet canviar el guió, acompanyat també, per un augment en els seus simpatitzants. La majoria dels ciutadans catalans es sent nacionalista, però en la societat hi caben múltiples ideologies, i també l'anti-nacionalisme.

A partir d'aquest punt, Ciutadans van centrar sobre aquest tema tot el seu discurs, alternant el català i el castellà en les seves intervencions.

Però vet aquí que aquesta setmana ha sortit més informació sobre aquesta gent, el Partido de la Ciudadanía: Albert Rivera va estar afiliat al PP fins el passat mes d'abril!

Aquests darrers dies hem pogut conèixer els alcaldables que proposen els principals partits als diferents Ajuntaments de Menorca. Sobre tot, PSOE i PP ja han encetat la pre-campanya i van presentant els seus candidats.

Si més no, resulta curiosa la imatge que presentava la premsa insular menorquina d'avui, on hem pogut veure la presentació de Juan Manuel Lafuente com alcaldable a Maó. Es veu a un gran número de militants del PP, a l'escala de l'Ajuntament de la capital menorquina. Fins aquí tot bé, un candidat estalonat pel seu partit.

El que resulta curiós, emperò, és que just darrere dels fotografiats es veuen les barreres de l'entrada de l'Ajuntament tancades. Això resulta curiós a efectes d'imatge, ja que vé a ser com una metàfora del que podria ser: que es tornin a trobar amb les barreres tancades.

Aquí teniu el testimoni.