Lo, de Ple

Després d'un bon temps d'inactivitat, degut principalment a la campanya electoral, tornam a posar en marxa aquest bloc, amb l'esperança de poder-lo mantenir més al dia. Entre altres coses, perquè no té sentit tenir un bloc sense actualitzar-lo, no? Lògic, també.

Un divendres més, al final de la setmana i amb un cap de setmana festiu per davant, vos faré una proposta de cançó més "alegre" que l'última. Avui vos propòs "Me and Bobby McGee" de la genial Janis Joplin. Encara que m'agradi cercar rareses o temes no publicats, he d'admetre que en aquesta ocasió es tracta d'un dels temes més coneguts de Joplin.

Un gran tema per disfrutar d'una veu perduda, encara que sigui d'aquelles que just escoltes és fàcilment identificable.

Que la disfruteu!

I passau un bon Carnaval!!

Aquí teniu la nova campanya del PP per recaptar el vot indecís dels joves amb alguna ideologia d'esquerres (ja sigui aquesta "rojo-separatista", "social-catalanista" o "abertzale-comunista").

Hi ha ocasions que exercir l'oposició no és una tasca gens fàcil, i això ho saben perfectament al PP d'Alaior. A ells els hi podem encaixar perfectament la mateixa malaltia que pateix el PP a nivell nacional: la derrota electoral. I és que 12 anys després, el PP d'Alaior encara no ha pogut assimilar que es troba a l'oposició. No van poder assimilar la derrota electoral l'any 95, quan governaven amb hegemonia i majoria absoluta, essent alcalde Antoni Pons Timoner (ACS). Aquelles eleccions van significar més o manco el mateix que les eleccions generals del 14 de març de 2004, quan els ciutadans van dir JA N'HI HA PROU!

L'any 95 el PSOE guanyà les eleccions per majoria absoluta amb Toni Gómez al capdavant. Aquell dia començà una nova etapa per Alaior, amb un nou projecte polític. Un projecte de futur, liderat per gent jove amb ganes de treballar per fer d'Alaior un poble per viure i per conviure, atenent les necessitats dels ciutadans i escoltant-los per invertir en un millor benestar pel poble. Això i molt més és el que ha portat el PSOE a governar durant 3 mandats i fer d'Alaior un poble més dinàmic i emprenedor, on s'uneix l'esperit d'un petit poble feiner i l'augment demogràfic que està portant Alaior a situar-se per damunt dels 9000 habitants, amb el que això suposa.

El fet, emperò és que el creixement suposa noves inversions ja existents, i que amb el pas del temps esdevenen infrastructures imprescindibles pel benestar dels ciutadans i ciutadanes. Un bon exemple d'això és la nova escola (tema ja tractat en anteriors ocasions) o el nou poliesportiu, ja que les instal·lacions actuals no poden donar resposta a la demanda existent. Aquestes inversions han d'anar lligades amb la feina del dia a dia, pròpia d'un Ajuntament que treballa per l'interès general. Aquesta és la millor proposta electoral que hauria de fer servir el PSOE per presentar-se a les eleccions: un equip de govern que és i ha estat capaç de gestionar el dia a dia d'Alaior, solventar les mancances existents des de l'any 95 i encarar el futur que vindrà.

Emperò això, desgraciadament, no agrada a tothom, i això ho entenc. Ningú no fa be les coses a gust de tots. Si hi ha algú que ho sàpiga fer, que m'ho digui. Els primers que estan amb desacord és el principal partit a l'oposició: el PP, encapçalat per na Coia Sugrañes, candidata de nou a l'alcaldia i amb una carrera de 16 anys dalt la Sala, 4 de regidora a l'equip de govern i 12 a l'oposició.

Després d'un temps d'articles relacionats amb la política, i amb consciència dels temps que s'atraquen, he pres la decisió d'incloure una entrada "diferent" cada divendres, on proposaré una cançó perquè l'escolteu. Per donar-li més "vidilla", procuraré cercar el video-clip o el directe d'aquestes cançons.

Des que vaig inaugurar aquest bloc, he fet referència a "The Story of Hurricane Carter" de Bob Dylan, "Old love" d'Eric Clapton i el musical "Els Miserables", basat en la novel·la de Victor Hugo.

Docs bé, avui fugiré un poc de la música "comercial", per introduir una d'aquelles cançons que s'han d'escoltar amb total tranquil·litat. Vos propòs "O gente da minha terra", un fado portuguès interpretat per Mariza, una de les veus més reconegudes en la música tradicional portuguesa. Es tracta d'una peça que parla d'amor, de llunyania i d'estima a la terra.

Res més, que la disfruteu.