Lo, de Ple

I no ens ha fallat. Gairebé 4 anys després d'aquella nit del 14 de març de 2004 podem dir que el Govern Zapatero ha respost al clam dels milers de joves que es van concentrar davant la seu del PSOE, a Madrid. El Govern ha respost impulsant noves mesures que han esdevingut importantíssimes pels joves, un dels col·lectius amb més dificultats en la societat que vivim. Mesures que fins el moment no havien trobat resposta per part dels anteriors governants.

Bones de nou!

Després d'un temps una mica barrejat torn al bloc, per tal de tornar a oferir-vos noves interpretacions personals de la política local i insular, sense oblidar la música, on també seguiré amb el racó musical, afegint noves cançons i rareses.

Obrim de nou, també, amb una nova perspectiva. La que puc oferir des de la institució més propera al ciutadà. Els ciutadans i ciutadanes d'Alaior van confiar amb la candidatura socialista i tenc l'honor de ser regidor a l'Ajuntament, on gestion les àrees de Joventut i Medi Ambient. Per tant, aquest també pot ser un espai de consulta i debat dels temes que afecten al municipi d'Alaior.

Tornam idò, amb una nova cançó que evoca les estrelles. Que parla de la solitud d'un home custodiant la ciutat, quan només l'acompanyen les estrelles en el vespre de París. Philip Quast, en el paper de Javert, en el musical Els Miserables. Esper que us agradi.

Torna a ser divendres, i per fugir un poc de la vida política que aquests dies es troba al màxim nivell, tornarem a engegar l'apartat de propostes musicals, i en aquesta ocasió es tracta d'una raresa, però sobre una àrea operística reconeguda mundialment.

Es tracta del "nessum dorma", ària de l'últim acte de l'òpera Turandot, de Giacomo Puccini, interpretat per una de les millors veus, la de Luciano Pavarotti. I en aquest cas ho fa acompanyat de diversos cantants de renom mundial, com ara Zucchero, entre d'altres, en un dels concerts anomenats "Pavarotti & friends". Emperò allò que més em captivà fou la interpretació de Michael Bolton, especialment en el final de l'ària (el reconegut "all'alba vincerò, vincerò, vincerò!").

I sí, ja sé que per molts allò que acab d'escriure sonarà a xino, però val la pena escoltar aquest fragment, on Michael Bolton fa un paper digne d'admirar per un cantant que no acostuma a treballar en el camp de l'òpera.

Aquí vos el deix. I bon cap de setmana!