Administrar

Antic bloc d'en David Moll. Em podreu trobar a: www.facebook.com/david.mollmascaro / twitter: @davidmollm

Condemnes i descosits...

binixems | 09 Maig, 2006 15:02

Aquest cap de setmana, així com l'inici d'aquesta que acabam de començar han estat d'allò més moguts. Primerament, la condemna als 3 policies que van detenir l'any passat als 2 militants del PP de Las Rozas, per increpar l'ex-ministre Bono (llavors en actiu), durant la manifestació a madrid de l'AVT (una associació "apolítica" de víctimes del terrorisme, presidida per un militant del PP, amb càrrecs orgànics en el seu partit).

El llavors ministre Bono va acudir a la manifestació com a bon representant polític, per tal de fer costat a la plataforma, encara que sense correspondre's amb els propòsits de la mateixa. Idò sí, allà es va armar un escàndol d'aquells d'enmarcar... allò semblava un concert d'en Bisbal, però els seguidors en lloc de dur el nom del ministre escrit al front (i vés a saber a quins llocs més...) i cartells, portàven pancartes i pins de la Falange. Ah! i precisament no estàven massa contents amb l'aparició del responsable de la cartera de Defensa. Això sí, les masses estàven enfervoritzades. Jo no hi havés volgut estar, en la pell d'en Bono...

Doncs bé, es veu que uns quants es van passar de la ratlla i van increpar durament el ministre, fins i tot el van agredir; i com és normal en aquests casos els cossos policials van fer la seva feina, arribant a detenir vàries persones, d'entre elles 2 militants del PP de Las Rozas (Madrid). Aquesta gent es posà en contacte amb un dels "grandes" del seu partit, i aquest ho comunicà a un dels que "tallen es bacallà" al carrer Gènova. A partir d'aquí s'inicià un procés a l'audiència provincial de Madrid, que ha acabat amb la condemna a 3 i 5 anys de presó dels policies que els van detenir. I això no és tot, "es canot" del PP, en Zaplana, "mític" com la seva "terra", ara demana les dimissions del Delegat del Govern de Madrid i del llavors ministre d'Interior, José Antonio Alonso. El merder s'ha inflat tant que el Delegat del Govern, Constantino Méndez, ha presentat la seva dimissió, en forma de protesta i precisant que la sentència no és ferma.

El PP s'excusa, com sempre, dient que l'actual Govern persegueix el PP, en paraules del bonàs de n'Ángel Acebes (mereixedor del seu nom, sense cap dubte...). I jo ara em deman: perquè ha sortit ara aquesta condemna? quina és la coherència de les paraules del PP quan diuen que els policies van rebre ordres directes del ministeri? com podien sebre els policies que aquelles persones eren militants del PP? el PP té vergonya? això és fer oposició? i la millor de totes: PER QUÈ EL MATEIX JUTGE QUE HA CONDEMNAT ELS POLICIES, MIGUEL HIDALGO, L'ANY 2000 VA ABSOLDRE A 2 POLICIES QUE VAN DETENIR IL·LEGALMENT A UN SINDICALISTA, DURANT UNA MANIFESTACIÓ PER VAGA DE COMERÇ????

Això pinta molt, però que molt brut. I crec que tot està coordinat des d'un lloc, i està ubicat al carrer Gènova de Madrid. Senyors del PP, gràcies per anar-nos donant, dia a dia, més esperances per guanyar (com es diria col·loquialment) "de calle", les properes eleccions municipals i autonòmiques.

En aquesta vida no hi ha res impossible...

binixems | 05 Maig, 2006 15:08

Idò sí, l'any passat en aquestes dates tots cantàvem a cor allò de: "Estem a l'ACB!!!", degut al més que merescut ascens a l'èlit del bàsquet espanyol del Llanera Menorca, o el que ès el mateix, del Menorca Bàsquet. I ès que després de tants i tants d'anys d'intentar-ho i quedar amb la mel als llavis ho vam aconseguir. El somni més valent i més agosarat dels menorquins i menorquines (i també de la resta de les Illes, però amb manco il·lusió) es va fer realitat. Fins el mes de setembre, quan vam estrenar el Pavelló Menorca no ens ho podíem creure... fins que no vam assistir al primer partit de l'ACB no ens vam posar en la pell del que realment som: aficionats d'un gran equip, que per mèrits propis ha posat el seu nom, en lletres majúscules, entre els millors equips del bàsquet espanyol. Així ès, i així ho volem seguir essent. Però per això fan falta dues coses: guayar al Leche Río Breogán (matemàticament descendit) i algú més, que vindrien a ser el Tau Vitòria (recordem aquella gran victòria a casa) o al Ricoh Manresa, que vé al Pavelló Menorca la darrera jornada. Són tres partits, dels quals n'hem de guanyar 2 per quedar-nos, com a mínim, un any més a l'ACB. No és impossible, i de fet no hi ha res que ho sigui, però ningú ha dit que sigui fàcil. El primer passa obligatòriament a ser la victòria a Breogán aquest diumenge. Si aquí fallam ja serà molt complicat. Però així com sempre vam tenir l'esperança de pujar a la millor lliga europea, també hem de tenir-la en quedar-nos un any més. Perquè no? Per agosarats nosaltres!! Clar que sí... Així que provaria la mateixa fòrmula que l'any passat, que no passa per més que una simple frase: VOLEM QUEDAR A L'ACB!!! Un nou crit per una afició que, a cada partit, va creixent; i també per totes aquelles persones que van pensar que el Pavelló Menorca seria una obra faraònica impossible d'omplir cada dues setmanes. Doncs sí, ho hem fet. Plè absolut cada jornada a casa. Imposssible?? En aquesta vida no hi ha res impossible...

Divendres (amb tot el que comporta)

binixems | 05 Maig, 2006 10:57

Avui és divendres (i com diria la cançó "...i Sant Josep la fa..."), un dels millors dies de la setmana, per no considerar-lo el millor. T'alliberes de la rutina laboral, se t'obre una porta cap a dos dies de descans (o no...), etc. Però bé, el divendres és un dia que em motiva, o com diria el President de Cantàbria: "me pone". Sí, em posa, per tot allò que he dit abans. Alliberament de les rutines, esplaiament cerebral; i per tant, et pots asseure davant l'ordenador i deixar-te endur en coses que qualsevol altre dia no podries haver pensat per manca de temps. Ahir va ser un gran dia, emperò a mitges. Sí, a mitges, perquè havia de ser un dia genial, i és que no es compleixen anys cada dia, i manco un dia després de la segona victòria lliguera del Barça! Amés, ahir "El País" també va complir anys, empèrò 30 (jo sóm més jove, eh!!) Idò sí, un gran dia i un gran mes. Lliga, anys i dia 17 Champions. Com em va dir una bona amiga: "Tú et coordines bé, eh?". Semblava algo previst. I algo més, en Blair va perdre a les eleccions municipals angleses!! doncs encara millor, el dia. Segon dia de bloc, i ja vaig agafant idees dels altres "bloquers"... Doncs sí, jo també posaré un "racó musical", perquè la música té molt de sentit en la meva vida. Avui us recoman una gran cançó (encara que sigui per ahir, dia 4 de maig). MOONLIGHT SHADOW, d'en Mike Oldfield. Sa cançó meva, que en dic jo, ja que va treure el disc "Crises", on surt aquesta cançó el mateix dia que jo vaig néixer, dia 4 de maig de 1983. Feliç aniversari!

Benvinguts!

binixems | 04 Maig, 2006 17:34

Hola a tots i totes! Benvinguts al meu blog. Confessions des de Binixems, una ermita perduda enmig del camp de Menorca, amb una mirada d'esquerres, per tal de fer un repàs a l'actualitat política i cultural de Menorca i les Illes Balears. Gràcies per entrar. Ens trobarem quan volgueu a Binixems! David
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS