Administrar

Antic bloc d'en David Moll. Em podreu trobar a: www.facebook.com/david.mollmascaro / twitter: @davidmollm

El PP excusa el seu ridícul amb una bronca amb en Marín

binixems | 31 Maig, 2006 16:06

Doncs sí, com veníem anunciant el PP ha tornat a fer el ridícul en el debat de l'estat de la nació. Ni una proposta seria, un discurs molt dur i cares molt llargues. Inclòs algun diputat del PP s'ha atrevit a comentar que en Rajoy ha perdut el debat. Això és increïble! Normalment, i encara que ho tenguin assumit; cap dels diputats del PP diu que han perdut el debat, encara que tothom cregui el contrari. Però aquesta vegada és diferent, ja que en Zapatero els ha deixat les coses clares. I es va veure en les cares d'alguns diputats del PP, fins i tot dels que surten més a la foto...

Sí, és cert. Jo també crec que el primer discurs del President fou una mica triomfalista, d'aquells "d'España va bién". Però jo tenia l’esperança que en ZP es guardés un as a la màniga, i així va ser. La rèplica del President a les paraules de Mariano Rajoy va ser contundent, explicant-li punt per punt totes les accions de l’actual executiu, i contestant totes les mentides que havien profetitzat durant aquest curs polític.

El ridícul del PP en aquest debat ha estat tan gran que, per fer una mica de renou, s’han hagut de ficar amb el President de la Càmera, Manuel Marín, demanant més temps per les intervencions dels portaveus. Rajoy, quan portava més de 5 minuts acumulats (després dels 10 que li pertoquen en la dúplica), i atenent a la petició del President perquè acabés la seva intervenció va contestar que en Zapatero havia tingut 2 hores i un quart per xerrar, mentre que ell només havia tingut 45 minuts. Davant això, en Marín li contestà que en aquesta legislatura els portaveus tenen més temps que en les anteriors, i que això ja s’havia comentat en la Junta de Portaveus. I per cert, en la mateixa junta, en Zaplana li havia assegurat a Marín que si no li donava més temps a Rajoy, hi hauria “problemes”.

Doncs així va ser, i el PP, en lloc de tenir protagonisme a través del seu discurs polític, l’ha tingut amb la seva “pataleta” infantil digna d’un perdedor. Digna d’un jugador, que perdent 3-0 en el minut 90 demana a l’àrbitre que finalitzi el partit, sense donar el temps afegit.

   

Debat de l'estat de la nació. Passin i vegin...

binixems | 30 Maig, 2006 15:47

Avui se celebra el debat sobre l’estat de la nació, en el qual s’avalua la gestió del Govern. L’any passat, el debat es caracteritzà per la duresa en les intervencions del líder popular, Mariano Rajoy, on acusava el Govern de rompre la Constitució, devaluar l’estat autonòmic, pactar amb els terroristes, trair els morts o situar Espanya com a país “irrellevant” en l’escenari europeu i mundial. Doncs bé, s’ha comprovat que un any després res d’allò que augurava el PP s’ha complert.

Ni s’ha romput la Constitució, l’estat de les autonomies avança a un bon pas, amb reformes estatutàries que beneficien a les CA; no s’ha pactat amb els terroristes (el Govern espera a demanar-ho al ple del Congrés), i Espanya ha tornat al cor d’Europa, de la mà d’iniciatives com l’Aliança de Civilitzacions.

Del debat d’avui poden sortir moltes propostes, encara que poques d’elles crec que surtin del grup popular. Avui pot ser un gran dia perquè els espanyols puguem entendre i acceptar definitivament que el partit que crispa, menteix i difama és el PP. I sinó temps al temps, que és el que posa a cadascú en el lloc que li pertoca. Durant aquests dos anys el PP s’ha caracteritzat per “lladrar” molt i proposar poc. Tan poc que es demostra en l’avaluació anual al Govern, on l’oposició ha de presentar propostes, projectes, etc. Doncs bé, l’any passat el discurs del PP fou molt dur, però no es presentà cap tipus de proposta. Cap.

Enguany el PP s’ha mogut, a través de la crispació, la recollida de signatures en contra de la reforma de l’estatut català, etc. Doncs bé, ara veurem quantes propostes presenta avui. Personalment crec que serà igual que l’any passat: molta crítica que no porta aumón, però poques iniciatives.

I és que de cada vegada veig que el PP ens dóna més la raó, ja que en lloc de presentar propostes que permetin millorar l’estat en el que vivim; només es limiten a criticar i crispar. I si no em creuen, passin i vegin...

         

El heavy s'imposa en el Festival d'Eurovisió

binixems | 26 Maig, 2006 16:39

Sííííííi!!!! Finalment s'ha pogut demostrar que no només les balades guanyen el Festival d'Eurovisió!!

Estic realment content, i no com a gran seguidor del heavy, sinó com a seguidor del Festival. Sí, ho reconec. No em solec perdre el concurs europeu de la cançó, encara que des de fa uns quants anys els nostres representants ens deixin un poc decebuts. La derrota de Las Ketchup ha entrat en la història per la porta gran. No és tothom que pugui dir que ha tornat del Festival d'Eurovisió amb 18 punts, amb la decepció que suposa. Per altra banda, tampoc és tothom que pugui ser comparat a na Lydia, que ens del·leità amb el seu "No quiero escuchar". Així ho van fer els espectadors, i li van atorgar quatre valuosos punts. Sí, ho heu llegit bé, 4 punts. Això sí, més que na Remedios Amaya, l'any 83, amb el famós "Quién maneja mi barca", on vam ocupar l'últim lloc durant tota la votació. I és que com ja sabíen que la cançó era dolenta, la van fer ballar descalça, per si d'aquesta forma estirava al jurat (en aquell temps encara votàven els jutges). En aquest festival Espanya només ha guanyat en una ocasió, l'any 1968, amb aquell conegut "La, la, la", que com a curiositat, és d'en Joan Manuel Serrat, i la va cantar na Massiel perquè ell la volia interpretar en català. Però ja sabeu, l'any 68 poques bromes amb qualsevol cosa que no fós en castellà. Des de llavors hem fet 2ons en 4 ocasions: l'any 69, amb na Salomé i el seu vestit blau cantant "Vivo Cantando" (el festival es celebrava a Madrid, i per tant, el jutge de TVE votava l'últim, i donà els 12 punts al Regne Unit, que s'imposà en el Festival). La segona ocasió fóu per Karina, l'any 71 amb "En un mundo nuevo". La tercera, per Mocedades, amb l'internacional "Eres tú", l'any 73. I la quarta no va ser en Sergio Dalma, com tothom s'imagina. "Bailar Pegados" quedà quarta. Fóu 4 anys després, quan n'Anabel Conde quedava segona, amb "Vuelve Conmigo", l'any 1995. Després d'això només hem aconseguit la sisena posició, com a molt, els anys 1997, amb Marcos Llunas cantant "Sin Rencor"; i el 2001, amb el "Dile que la quiero" d'en David Civera.

Doncs bé, enguany, per fí, s'ha canviat el "xip", i els finlandesos "Lordi" han guanyat el Festival. Ells són un grup de rock dur, durament criticat en el seu país per l'església luterana. Doncs bé, ells i els seus disfrassos monstruosos s'han imposat a la resta de cançons. Heavy, màscares, 3 hores de maquillatge, plataformes i forcs artificials per interpretar "Hard Rock Hallelujah". Una cançó que de ben segur marcarà el principi d'una època, com ja va passar amb na Dana International, l'any 1998, amb el seu "Diva". A veure si Espanya n'aprèn i enviam algo més mogut, però sense que hagi de ser després el "éxito del verano". No fa falta, per això ja existeixen Bisbals i companyia.

        

Per cert, ningú diria que sóc un friki del Festival, no?? jejejeje..... que n'aprengui en José Luís Uribarri!!!

El Código da Vinci

binixems | 26 Maig, 2006 15:25

El passat dimecres vaig anar a veure "El Código da Vinci". Espantat per les crítiques, però amb il·lusió (sóc un friki d'en Dan Brown) vaig anar al cine. La veritat, en contra del que havia vist i escoltat, a jo em va semblar una bona adaptació del llibre.

Doncs bé, com he dit abans, em sembla una fidel adaptació a la novel·la. Amés, els actors es perfilen bastant als que va descriure Dan Brown al llibre. La clau està en no esperar-se una gran pel·lícula, amb molts efectes especials ni res d'això. Simplement, anar al cine i esperar veure el llibre plasmat a la pantalla. En Tom Hanks interpreta molt bé a Robert Langdon, n'Audrey Tatou a na Sophie Neveu (amés, està com vol...), i la resta també.

En conclusió, dóno un vot favorable a la pel·lícula i anim a tothom que la vagi a veure, ja que passaran 2 hores i mitja ben entretinguts

Quina setmaneta!

binixems | 19 Maig, 2006 15:47

Després de 10 dies d’inactivitat tornem al bloc, amb energies renovades. Quina setmana! Quin cúmul d’alegries! El passat diumenge, 14 de maig, el Llanera Menorca aconseguia la permanència a la lliga ACB després d’un partit ple de nervis i tensió. Érem molts els que vèiem com se’ns escapava l’oportunitat de militar un any més en la màxima categoria del bàsquet espanyol. A falta de 2 minuts el Ricoh Manresa es posava per damunt del marcador, assegurant un final de partit d’infart. I així va ser. Fins el darrer segon, fins la darrera possessió, no es va saber el guanyador del partit. Finalment, el 75-73 en el marcador i el rebot capturat per Mario Stojic a falta de 3 segons pel final ens assegurava la plaça i feia embogir les 5.400 persones que omplíem el Pavelló Menorca. Després, només ens quedava continuar la festa fins que el cos aguantés. I això va ser prest, ja que l’endemà era dilluns. La Banda des Migjorn Gran va amenitzar la festa durant tot el partit i després del mateix, fent que la gent ballés al ritme del Jaleo i del pas-doble que es sol interpretar en la recollida de la canya i la cullera, una vegada acabat el Jaleo. Defora, la gent feia bulla i s’animava a fer algunes declaracions al mitjans de premsa que hi havia per allà. Alguns, fins i tot (i no diré el nom...) cantaven allò de: “el año que viene Menorca – Maccabi”. Una festassa, que continuà a la Plaça Constitució, ja entrada la nit, on els jugadors van brindar la permanència a l’afició, que no es volia perdre tal espectacle. Un gran dia, igual que el passat dimecres, 17 de maig. I és que 14 anys són molts!! Els barcelonistes ens ho mereixíem, clar que sí!! Encara que en alguns moments vèiem la final perduda, un gol d’Eto’o i un altre de Juliano Belletti ens donaven la merescuda Copa d’Europa. Dimecres es va complir la predicció dels més agosarats, els que dèiem que Aquest any sí!. Dues lligues i la Champions. Realment comença una nova era, un nou Dream Team, que estic segur que ens donarà moltes més alegries. I què hi hem de fer, si sóm més que un club!
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS