Lo, de Ple

Opá, no vamo pa' casa...

Per enèsima vegada consecutiva, la sel·lecció ha caigut a la fase final d'una gran competició. La passejada davant Ucrània, la remontada a Tunísia o el partit de tràmit contra Aràbia Saudí ens van fer il·lusionar davant un equip que aporta esperit de lluita i renovació. Però es veu que ni fent un canvi en la convocatòria, ni apostant per la joventut hem pogut superar la barrera dels quarts de final. És més, aquesta vegada ni hi hem arribat.

Això sí, hem arribat a la fase final, on només hi arriben els equips grans; però ens hem trobat amb qui ha estat el nostre botxí en les últimes grans cites futbolístiques, la sel·lecció francesa. Espanya, amb 24 anys de mitja, França amb 29 anys de mitja. Com va dir Jorge Valdano: "una sel·lecció jove no pot guanyar un mundial, això està reservat als equips veterans, que han jugat vàries competicions junts" (ell ho va dir en argentí, per suposat...). I té tota la raó. Quantes vegades es va repetir que la sel·lecció espanyola jubilaria a Zidane? Quantes vegades es va dir que la sel·lecció francesa ja no tenia el mateix nivell que en altres competicions?? Doncs aquí teniu la resposta: la veterania ens ha guanyat la partida. Esperem que, de cara al futur, jubilem als jugadors que ja no haurien d'haver acudit al mundial, i tothom sap a quí em refereixo; i tinguem un equip amb veterania, perquè de qualitat individual en tenim, i molta. Això sí, NINGÚ és imprescindible.

I ara què?? Doncs personalment, a animar a Argentina!! jejeje...

Atenent a últims comentaris als meus escrits, hauré de canviar els horaris d'aquest bloc. A partir d'ara l'aniré actualitzant de les 3 a les 6 de la matinada, perquè hi ha persones que fins i tot es fixen amb l'hora de postejament dels articles, per després tirar-me en cara que estic postejant articles en hores de feina. Això sí, sense cap raó.

I és que sembla mentida que encara hi hagi persones que no sabin distingir una cosa de l'altra, i es pensen que mantenir aquest bloc és part de la meva feina. Per evitar més confusions, he procedit a retirar l'article en qüestió. Però vull fer saber a aquesta persona, que es fa conèixer com "...", que ha produït una gran confusió. Com a conseqüència he acusat a una altra persona, sense tenir-ne la culpa.

Per altre banda, vull fer-vos saber que aquesta persona no es va atrevir a posar el seu nom. Normalment això passa. Hi ha gent massa valent per ficar-se amb els altres, però són uns covards a l'hora de donar la cara.

AGRAÏRIA QUE A PARTIR D'ARA, TOTHOM QUE VULGUI FER UN COMENTARI ALS ARTICLES D'AQUEST BLOC, POSÉS EL SEU NOM. MÉS ENCARA QUAN AQUESTS COMENTARIS SÓN UN ATAC PERSONAL. LA VALENTIA, SOLEN DIR, QUEDA SEMPRE ESTABILITZADA AMB LA COVARDIA. COM MÉS VALENTS PER UNES COSES, MÉS COVARDS PER ALTRES.

Així i tot, gràcies per haver deixat aquesta contesta. Senyal que hi ha algú que visita el meu bloc!

Avui estrenarem la secció musical amb un tema que porta una gran història a la seva esquena. La cançó que us recoman avui és "The Story of Hurricane Carter", de Bob Dylan.

Aquesta cançó explica la història de Rubi "Huracán" Carter, un boxejador americà, que quan estava a punt d'aconseguir el campionat de pesos mitjos l'any 1966, fóu condemnat a cadena perpètua per un delicte que mai va cometre. Ell va entrar a un bar on havien assassinat 3 persones, i la policia el va detenir sense tenir-ne cap culpa. Només, pel simple fet de ser negre.

Anys després publicà un llibre anomenat "El setzè round", on explicà la seva història. Uns activistes canadencs, quan van conèixer la seva història, van intentar lluitar per la seva innocència, després de 20 anys de condemna.

També existeix una pel·lícula, "Huracà Carter", protagonitzada per Denzel Washington. També us la recoman.

En definitiva, una gran història explicada en una bona pel·lícula i en una gran cançó.

El President del PP de Catalunya, diputat a les Corts Generals i fidel imitador d'en Gollum (aquell personatget del Senyor dels Anells) ha perdut els papers durant un mitin pel "NO" al referèndum per l'Estatut.

Dijous passat començà la campanya pel referèndum de l'Estatut de Catalunya. Els diferents partits, com és lògic, van organitzar actes a diferents indrets de la geografia catalana, on van ser recolzats pels seus votants. Aquest primer dia de campanya havia de succeïr sense imprevistos, però ja va deixar alguna nota dissonant.

Els populars catalans, durant el seu inici de campanya, van rebre la visita d'algunes persones que es van dedicar a rebatre les intervencions de Josep Piqué, que demanava el "NO" als seus votants. El líder Piqué, en lloc de centrar-se en el seu discurs, va perdre els papers i tatxà els presents de "hijos de puta". Això sí, i per evitar futurs malentesos (que ja hi han estat), crec que és tan reprobable l'actuació de les persones que van anar a boicotejar el míting del PP, com les paraules del líder popular.

L'endemà, els mitjans de premsa van penjar l'audio, que recull les paraules de Piqué.

Aquí el teniu.

Esperem que finalment la campanya acabi bé, i que els catalans aprovin la reforma estatutària.

Per cert, seguirem fidels a la reforma estatutària de les Illes. A veure com ho soluciona el senyor Matas. Per una banda promet més finançament que Catalunya, i per altra el "Gran Jefe" Rajoy li diu que no emmerdi més el panorama popular espanyol. Ara veurem!