Lo, de Ple

Després d'un temps, torn amb les piles carregades, i de la millor forma que ho puc fer, amb una bona notícia. Una gran notícia pels joves alaiorencs. Ahir vespre, el Ple de l'Ajuntament aprovà la creació del Consell Municipal de Joventut, un nou canal de participació ciutadana que respondrà a les necessitats d'un dels col·lectius més oblidats per les administracions.

Si ja és una satisfacció poder formar part del consistori i de l'equip de govern, encara ho supera el fet d'impulsar el Consell Municipal de Joventut. Tot un repte i una il·lusió per qualsevol regidor de joventut.

I una cosa no va lligada amb l'altra. Quantes de les persones que conec i que participen activament de la política i aquelles que, més o manco, hi estan interessades s'esglaiarien el proper 9 de març quan, a les 20 hores del vespre veiessin una participació de l'electorat del 80%? Quantes pensarien que hem tornat al temps de la transició democràtica? Quantes pensarien: "tan bé ho hem fet"? Doncs no és impossible. De fet, ara fa quatre anys quasi ho varem aconseguir. Justament una participació del 77,21% de l'electorat va exercir el seu dret davant les urnes.

Ja fa uns dies que s'ha engegat una nova iniciativa: PROJECTE 80% (www.80porciento.blogspot.com), una web on es fa un balanç de l'actual legislatura i de les passades, recordant els millors i pitjors moments dels últims temps, i el que és millor: engrescant la gent jove perquè exerceixi el seu vot el proper 9 de març, per tal d'arribar al 80% de participació. I no és una utopia. Donaríem, entre tots, una lliçó democràtica. Una lliçó, també, de responsabilitat. Perquè aquests quatre anys han significat una passa endavant decidida en diferents matèries, i sobre tot, en el benestar de les persones. Un benestar que s'ha vist augmentat amb la llei per la Igualtat efectiva entre homes i dones, la que permet el MATRIMONI entre parelles del mateix sexe i els permet formar una família, la llei de la dependència, i un llarg etcètera d'iniciatives legals que han permès un avanç en la societat espanyola, tornant a situar l'Estat al capdavant en moltes matèries.

Un divendres més, i encara que no sigui de forma rigorosa, afegim la proposta musical de la setmana.

Els qui em coneixeu, sabeu de la meva fixació personal amb el Nessun dorma, de l'òpera Turandot, de Giaccomo Puccini. Ja fa un temps vaig postejar una versió dels concerts Pavarotti and Friends, on també hi prenien part Zucchero o Michael Bolton, entre d'altres.

El fet és que cercant pel Youtube he trobat diferents versions de l'ària, i les aniré recomanant, perquè val la pena.

Aquesta versió, encara que no vagi acompanyada d'un vídeo, és polida d'escoltar, ja que l'interpreta una de les veus més importants i reconegudes del panorama musical, però que mai li trobaries una connexió amb el món de l'òpera, Aretha Franklin.

Aquí vos deix idò aquest Nessun Dorma interpretat per la reina del soul.

Bon cap de setmana!

Dies com avui, on la feina, els estudis i els moments lliures es mesclen amb la renou de la pluja que tot ho banya i dels trons que retronen, em fan recordar aquella nit del 15 de setembre, quan 9 valents i valentes ens vam atrevir a desafiar es pronòstics meteorològics i vam anar de vega a Na Solita. Vam xalar, vam cantar, vam riure... i també ho vam passar un poc malament!

Aquí venen els recordatoris...

Aquí els 9 valents, menys en Carlos, que feia la foto. I no, no malpenseu amb allò que duc en sa mà. Estavem preparant una xixa, que vé a ser com una catximba, i jo cremava la pedra que fa que funcioni. En Martí duu la prova irrefutable penjada al coll. Aquí ja s'intueix la gran infraestructura muntada per passar el vespre.

Cançons de matinada, per no agafar el son. Perquè ens entenguem, aquí encara ni plovia ni tronava. Com veis, l'obra encara estava intacta a la meva esquena. Ni una tela es movia. Res, un vespre plàcid de setembre on el mal temps només sortia en les prediccions.

 I aquí vos deix el testimoni d'allò que va succeïr sobre les 5 i mitja de la matinada, i que ens va tenir en tensió fins a les 7, quan va aturar de ploure, vam poder buidar la barca i vam poder tornar cap a Addaia.

Emperò així i tot del mal temps, va ser un bon vespre. Vam xalar. Tal vegada la tempesta ho va fer més especial. Gràcies Carla, Martí, Dani, Quelet, Víctor, Sole i Carlos; per aquell 15-S que sempre recordarem!

Com haureu vist, he tornat a canviar el nom del bloc. Aquesta vegada té tota la pinta de ser definitiu. El motiu és que fa unes setmanes vaig llegir una carta (la veritat és que no record on la vaig llegir) on es parlava de les diferents formes d'escriure les formes verbals (no sé si aquest concepte és correcte) que els menorquins i menorquines donam a Maó i Alaior: Mo i Lo.

El fet és que moltes vegades llegim Mó, Mô, Lô o Ló. Fins i tot, ens podem trobar amb Aló, que és com titulava aquest bloc abans del canvi d'avui i és també la forma de saludar-se cordialment entre els sudamericans de parla hispana, encara que no sigui això el tema en qüestió.

El fet és que l'autor de l'escrit que m'ha fet meditar el canvi de nom del bloc explicava que el "capellet" (Lô) no és correcte en català, ja que aquest símbol no existeix en la nostra llengua. M'ha semblat un fet prou comprensible, i per això m'he decidit a canviar-ho.

Com veieu, un tema propici per un dia com avui: dimarts. Ficats a 4 potes dins la setmana que hem començat. Ara bé, no us deixaré només amb les meves decisions blogueres. També us deixaré un vídeo, on hi surt n'Iñaki Gabilondo en l'entrada de Notícias Cuatro de dia 20 de novembre, aniversari de la mort del dictador. Disfrutau-lo i meditau-lo. Val la pena.