Lo, de Ple

En un dia gris com el d'avui, però amb la certesa que el resultat de les eleccions americanes obre un feix de llum sobre el món, ens hem de felicitar perquè finalment s'ha aconseguit una victòria sense precedents. Són molts els objectius que s'han complert amb l'elecció d'Obama. Per primera vegada, els EUA han deixat de banda els seus complexos i han donat una lliçó al món. No sabem quant durarà tot això. El que sí sabem, és que ara toquen 4 anys de bon enteniment, de bones sintonies i d'il·lusions. Als EUA han de canviar moltes coses per anar fent camí. Més polítiques pacifistes, mediambientals, sostenibles i de concòrdia. Esperem que totes les il·lusions que hem posat tots en Obama ens siguin retornades. Només així sabrem que el món va pel bon camí.

I d'aquesta forma encetarem una nova secció d'aquest bloc, per tal de donar-li un aire renovat en aquesta època de canvis. Fa un temps que els divendres feia suggerències musicals en forma de vídeos, fins que em vaig trobar fascinat pel Nessun Dorma i totes les versions que es poden trobar. Ja en vaig postejar unes quantes, i encara en vindran més. Però bé, el què toca és comentar allò que encetaré a partir d'avui, els divendres de Bandes Sonores. Per poc que pugui penjaré el cartell de la pel·lícula i el vídeo de la cançó en qüestió.

I començarem amb la banda sonora d'una gran pel·lícula: Las dos caras de la verdad. Estrenada l'any 96 i amb Richard Gere i Edward Norton de protagonistes. I la veritat és que s'ha de veure. La recoman amb tota la voluntat.

L'humor d'en Zaca. Simplement inimitable...

(Font: Diari Menorca)

Després d'haver passat les festes de Sant Llorenç i després d'haver-ho ben pait, vos deix quatre cèntims, amb imatges, d'aquestes festes d'enguany.

Gràcies a familiars, amics, companys de govern i oposició, a sa gent de Sa Creueta, Junta de Caixers i tots els caixers i caixeres.

Gràcies a tothom per aquest Sant Llorenç!

(Fotos: José Teixidor / Fotos Sebo)

Bona nit a tots i totes, veïns i visitants

Vull començar aquesta convidada, aquest discurs que inicia ses festes d'enguany, fent meves les paraules i els versos de Miquel Martí i Pol. El poble. Paraula que uneix, que convida a l'enteniment, que ens inclou a tots, seguem com seguem i vinguem d'on vinguem en una mateixa paraula, en tot just 5 lletres, però que tenen un significat immens.

El poble, unió de tu i jo, de tots per un mateix motiu. I d'açò mateix, de fer poble, els alaiorencs i alaiorenques en sabem prou. Quantes vegades ens omplim per dir que "som alaiorencs" quan ens demanen per la nostra procedència? O quan ens diuen que "som bé d'Aló". Ens omple. Ser alaiorenc és molt més que un pur gentilici. És un sentiment. I és que hem de tenir present que a noltros ens coneixen d'enfora. És cert. És un fet incontestable. Som gent alegre, feliç. I si ho som durant tot l'any, més encara quan s'atraquen ses festes. Sabem fer festa i la sabem fer bé.

I si ja ens omplim per dir que som d'Alaior, encara ens omplim més quan s'atraca Sant Llorenç.